Publicitat
Publicitat

ART

L'antiquari Artur Ramon exposa els pintors clau de 'L'edat d'or'

Una llança a favor dels grans noms de la pintura catalana

L'antiquari Artur Ramon exposa vint obres que condensen L'edat d'Or de la pintura catalana (1885-1930) . La pintura també va participar de l'esplendor de la cultura, de la Renaixença al Noucentisme.

Amb la inauguració de l'exposició L'edat d'or de la pintura catalana , dijous, Artur Ramon culmina la tasca que durant dècades ha realitzat amb l'obra dels grans pintors catalans. Després de tres anys de recerca, l'antiquari del carrer de la Palla ha aconseguit reunir una vintena d'obres que representen el moment excepcional que l'art català va viure entre el 1885 i el 1930. Gairebé totes les teles, signades entre altres per Ramon Casas, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Modest Urgell, Dionís Baixeras i Eliseu Meifrèn, no havien sortit abans al mercat, només un parell havien buscat comprador a les subhastes internacionals.

I encara és més extraordinària la presència a l'exposició de La cria, la pintura que relliga tot el conjunt. Considerada l'obra mestra del pintor, dibuixant i gravador Ricard Canals (1876-1931), surt a la llum després d'estar durant vuitanta anys a la mateixa col·lecció particular. L'última vegada que es va poder veure en públic va ser el 1933 a la retrospectiva pòstuma que la Sala Parés va dedicar a l'autor.

"Primer de tot, amb L'edat d'or de la pintura catalana, reivindiquem la qualitat de la pintura, la bona pintura, tant si és de Rusiñol com de Mondrian", afirmava ahir Artur Ramon, orgullós del conjunt d'obres que ha aconseguit reunir. Sosté que el recorregut per la mostra permet observar com durant aquests prop de cinquanta anys, la pintura catalana va mostrar tot el seu esplendor amb estils molt diversos. "En l'art català, des del Romànic i el Gòtic, no trobem un moment com aquest fins a l'arribada de la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme", afirma.

La Guerra Civil va estroncar tota aquella ebullició. La fortuna crítica d'aquests artistes, sobre els quals van escriure escriptors i crítics del nivell de Josep Pla, Raimon Casellas i Feliu Elias, va quedar diluïda. No van tornar a rebre l'atenció dels especialistes fins als anys setanta. Des d'aleshores s'ha fet molta feina però encara en queda molta per fer. "Si nosaltres mateixos som incapaços de valorar el que és nostre, ¿què podem esperar?, afirma l'antiquari.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT