Publicitat
Publicitat

PATRIMONI DOCUMENTAL

El Museu d'Història de Catalunya rep vora 30.000 volums, documents i objectes sobre moviment obrer i el catalanisme dels segles XIX i XX

El llegat bibliogràfic de Josep Termes passa a mans públiques

L'estudi del catalanisme, l'anarquisme i el moviment obrer en general serà més fàcil un cop sigui accessible per als estudiosos la fabulosa col·lecció privada de Josep Termes, ara ja en mans públiques.

"Per mi, la història és vida". I també llibres. Concretament, 30.000 llibres. Aquest és el nombre aproximat de volums de la biblioteca reunida durant quasi seixanta anys per Josep Termes, un dels grans referents en l'estudi del catalanisme i els moviments socials i populars a la segona meitat del segle XIX i primera meitat del XX. Autor imprescindible a l'hora d'entendre el paper del món obrer en la configuració de la Catalunya contemporània, la seva feina d'historiador s'ha basat en una monumental biblioteca confegida per ell mateix volum a volum. "He calculat que al llarg de la meva vida adulta he comprat una mitjana d'un llibre i mig al dia". Ho ha fet en llibreries de vell de Catalunya, les Espanyes i Europa. Metòdicament, amb tafaneria i expertesa.

Però no només s'ha dedicat als llibres. Rere el paper enquadernat, eix del seu llegat, n'ha vingut molt més, de paper imprès: uns 10.000 programes de cine (1920-1960), litografies del segle XIX, estampes populars, soldadets retallables, unes 3.000 caixes de mistos il·lustrades, un disc de vinil que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, cinquanta col·leccions completes de cromos del període 1890-1939, un centenar de cartells polítics (9 de la Guerra Civil), mapes i plànols del segle XIX i de la Guerra Civil, auques, fullets propagandístics d'èpoques diverses, pòsters, carnets polítics, ventalls, catàlegs de llibreries de vell... De tot i més, reunit amb autèntica passió de col·leccionista.

La Batalla de l'Ebre
I a tot plegat encara cal sumar-hi els objectes, començant per instrumental bèl·lic de la Batalla de l'Ebre, com el matxet que mostra a la foto. L'afició li ve dels estius d'infantesa a la Fatarella, on va jugar amb bales, pólvora, cascos i tot el que arreplegava. Aquella llibertat per jugar amb la història, juntament amb les tertúlies polítiques a les quals va assistir durant anys a la taverna del barri, el van formar i el van empènyer a dedicar la vida a la recerca, sempre des d'una implicació personal. Professió i vida absolutament barrejades. I així fins avui.

Delicat de salut i tocat d'ànim, Josep Termes s'ha decidit a buscar una solució per al seu llegat, que finalment ara ha passat a mans públiques gràcies a una operació a tres bandes entre La Caixa, la conselleria d'Economia i Finances i el Museu d'Història de Catalunya. En funció de l'aportació prescriptiva de les obres socials de les caixes al govern català, i per iniciativa de l'exconseller Antoni Castells, l'entitat d'estalvi ha comprat el llegat Termes per 1,8 milions d'euros i el govern català l'ha dipositat a al MHC per petició expressa del seu director, Agustí Alcoberro. D'aquesta manera, el fons bibliogràfic de Termes se suma a la que va ser biblioteca personal de Josep Benet, primer director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya: avui la integren 25.000 títols, amb especial èmfasi en la Guerra Civil.

El fons de Termes és, doncs, un complement ideal, ja que el seu gruix és anterior al conflicte bèl·lic. Catalanisme i moviment obrer són els dos eixos que sumarà la nova biblioteca, que comptarà amb més de 50.000 volums, un cop s'hagi inventariat tot el que ara acaba d'entrar. L'única pega és que l'actual context de retallades pressupostàries no permetrà que aquest procés sigui ràpid. Administrativament, tampoc no és clar de qui dependrà en el futur la biblioteca, si de la conselleria de Presidència o de la de Cultura. Cal veure quina decisió pren el nou govern al voltant de l'anunciada reorganització de les institucions dedicades a la memòria i la història.

Sigui com sigui, algú haurà de decidir si els llibres i documents de Termes queden en caixes o se'ls dóna sortida. Mentre els tècnics del museu es freguen les mans per la possibilitat de muntar exposicions temàtiques amb les col·leccions -si tenen pressupost, esclar-, els historiadors contemporanistes desitgen poder començar a remenar i triar, entre altres coses perquè gairebé ningú no havia entrat al pis del carrer Nàpols on Termes guardava el seu tresor: "Era d'ús personal exclusiu", explica l'autor. De la cuina fins al lavabo, tot era ple de volums sobre anarquisme i marxisme, republicanisme federal, catalanisme... Hi havia un miler de biografies, col·leccions senceres de revistes avui introbables, edicions coetànies de la crisi del 1898 i la del 1917, del 6 d'octubre o la Setmana Tràgica, llibres d'època sobre feixisme i nazisme, exemplars únics de primeres edicions, col·leccions senceres d'abans de la guerra d'editorials com L'Avenç, Proa, Joventut i un llarguíssim etcètera.

Era el seu santuari. Només els fills hi entraven, però es van decantar per altres interessos. Existeix una breu filmació de Vilaweb i un informe d'un col·lega, que sí que hi havia entrat, que descriu el fons, el qual destaca per algunes peces úniques però sobretot per la unitat temàtica i l'exhaustivitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT