Crític TeatralSímbols. Salvador Távora i La Cuadra de Sevilla són dos -o un de doble- referents inqüestionables del teatre a Europa i al món. Aquell noi que va ser treballador metal·lúrgic, cantaor i torero abans de començar la seva carrera als escenaris és ara un home gran que, no obstant, vol seguir treballant en el seu ofici. Però vet aquí que la situació de la companyia i del teatre que porta el seu nom a Sevilla és força complicada, ja que les administracions els van retirar el suport sense motiu. Quaranta-dos anys de creacions i de gires internacionals sembla que donin una estabilitat econòmica a qualsevol. Qualsevol, esclar, que no es dediqui el teatre.
Resum final. Távora vol fer un espectacle que resumeixi una vida dedicada a les arts escèniques amb troballes incontestables i un segell tan personal com inimitable. El títol és explícit: Cabalgando molinos de viento. I per això ha obert un compte a Verkami -empresa pionera del crowdfunding - per aconseguir cinquanta mil euros. La fórmula és senzilla i les aportacions més petites, de 50 euros, són com comprar entrades amb antelació, ja que les recompensa de la campanya és justament això, a més de figurar en una placa que és col·locarà a la façana del teatre.
Andalusia. No dubto que Távora aconseguirà l’objectiu. El que em fa posar la pell de gallina és que un home de teatre que ho ha donat tot hagi de fer servir aquest sistema de finançament. Com pot ser que una companyia com aquesta no trobi un teatre públic que li doni suport? Què passa al teatre sevillà i a la Junta d’Andalusia? Que Salvador Távora va per lliure? No és de la corda?
Emocions. No podem deixar de recordar aquell Quejío, protesta visceral de un pueblo marginado que es va estrenar a París el 1972 i que es va veure a Barcelona al Teatre Capsa. “El trigo pa los señores / pa ellos las alegrías / pa nosotros los dolores”. L’inici d’uns rituals escènics d’enorme emotivitat. De plaer. I Los palos, Nana de espinas, Piel de Toro, Alhucema, Indentidades, Carmen. I recordo també l’enfrontament de Salvador Távora amb la Generalitat de Catalunya quan va llogar la Monumental per fer una versió de Carmen amb lídia de brau. L’espectacle es va fer a Tarragona, però a Barcelona el van prohibir. Távora va guanyar un plet a la Generalitat que vam pagar tots plegats.
