BarcelonaUna de les primeres obres del britànic Patrick Marber, autor de Closer. Una obra que comença gairebé com una comèdia de situació a la cuina d’un restaurant amb personatges molt quotidians i que camina lentament cap a l’escena final amb un cert suspens per l’arribada d’un convidat inesperat.
Un text que parla de les relacions paternofilials, de l’amistat i dels somnis d’un grup d’homes molt sols que conviuen en un petit restaurant on cada diumenge a la nit juguen una partida de pòquer d’aficionats. Però l’autèntica partida és la de la vida, la que juguem tots. I en el món real, fora dels escenaris, el cert és que tots apostem.
Un magnífic Ramon Madaula és l’Esteve, l’amo del restaurant i el pare del Carles (Oriol Vila), un bala perduda, però també una mena de cap de família que aconsella i cuida els treballadors, a la seva manera. Un personatge segur d’ell mateix, ferm però suau. La partida és una obra d’actors. Ells han d’omplir de vida els personatges. I a fe que tots ho aconsegueixen sobradament.
Qui porta l’aigua al seu molí, però, són Marc Rodríguez, com un eixelebrat, divertit i simpàtic cambrer, i Andreu Benito (Ash), com un ombriu professional del joc sense altra vida que el món de les cartes. A la bona direcció d’actors s’hi ha de sumar l’excel·lent, per viva, traducció de Cristina Genebat i l’encertat ritme d’una funció molt recomanable.
