Un politòleg anomenat Shakespeare
El Toneelgroep connecta el segle XXI amb el XVI
Els dramaturgs del Toneelgroep han purgat Coriolà , Juli Cèsar i Antoni i Cleòpatra (tots, relats sobre el final de tres homes poderosos al cim del seu prestigi) per deixar a plena llum les entranyes de la política. Un intens thriller polític, subgènere mimat per una societat que, en la planificada capital que té a la ribera del Potomac -arquitectura i urbanisme al servei de la imatge del poder-, ha instal·lat les seves institucions legislatives al turó del Capitoli. La mateixa planificació que aplica aquesta increïble companyia holandesa per transformar el Lliure en un fòrum públic transitable.
Romeinse tragedies [Tragèdies romanes] buida la mediateca nord-americana i multiplica les tres tragèdies de Shakespeare en un intencionat joc d'imatges per connectar-les amb les claus contemporànies de la manipulació de masses, el debat trampós entre populisme i autoritarisme, la influència dels lobis, les estratègies poc ètiques de les campanyes electorals, la destrucció planificada d'un candidat contrincant ( Coriolà ); perfora la impol·luta façana institucional per descodificar els recursos de l'oratòria (institucional o populista) i submergir-se en el clavegueram de la conspiració i el magnicidi ( Juli Cèsar ), indaga el conflicte entre l'esfera pública i privada del polític -i les seves inesperades conseqüències-, els interessos geopolítics i el xoc cultural ( Antoni i Cleòpatra ). Amb naturalitat, el públic rescata noms com Sarkozy, Mitterrand, Putin i Kennedy, recorda i relaciona notícies recents i observa fascinat que tot està inserit i llest per utilitzar en textos escrits al segle XVI.
Actors amb talent
El discurs de la dramatúrgia -que a Juli Cèsar s'aproxima a la perfecció- potser complau l'esperonat intel·lecte de l'espectador, però aquesta formidable producció és, a més a més, una inesgotable font de plaer teatral. El recurs de permetre a l'espectador inserir-se a l'espai escènic per modificar el seu punt de vista sense obligar-lo a una vàcua interacció, la subtil edició de les imatges per modificar, matisar o subratllar el missatge i la realitat, la freda successió de dades i del compte enrere de les morts anunciades; tot això només acompanya un nucli teatral fonamentat en un sòlid treball interpretatiu.
L'essencial és tan ferm que totes les alternatives que s'ofereixen queden en un segon pla quan a la companyia li interessa que estiguis enganxat a la paraula de l'intèrpret i el busquis entre el laberíntic espai dramàtic per quedar hipnotitzat -si no hi ha altra opció- davant la pantalla. I aleshores -durant els poderosos moments individuals de Volúmnia, Coriolà, Marc Antoni i Cleòpatra- tan sols domina el talent de l'actor. Una excel·lència que es posa a prova en el doble repte d'omplir l'escenari i la pantalla.
Toneelgroep és una companyia estable de repertori que resideix en un teatre municipal d'Amsterdam. Des de la seva estrena el 2007, inclou la complexa producció de Romeinse tragedies. És un muntatge ambiciós que aquí es veu com una representació excepcional i allà, en una societat culta d'un país petit que cuida la cultura, es reposa amb normalitat cada temporada.
