Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El folk en solitari de Ferran Palau, més enllà d'Anímic

Ferran Palau no en té prou, amb Anímic. Avui, en un doble cartell compartit amb Maria Coma, presenta al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona les cançons de L'aigua del rierol (Amniòtic Records), el seu primer disc al marge del grup de Collbató.

L'any passat, després de publicar l'àlbum Hannah , Palau va començar a pensar a donar sortida a unes cançons que no havien entrat en els discos d'Anímic. "Va ser acabar Hannah i tenir ganes de treure'm una càrrega", explica Palau, que va dedicar un mes i mig a compondre noves cançons, "totes amb un caràcter més folk".

Una llum atemporal

Les peces que havien quedat fora d'Anímic i les noves van acabar completant L'aigua del rierol , un disc de folk lleugerament fúnebre il·luminat per una inspiració atemporal semblant a la del músic de Blanes Isaac Ulam. "En això coincidim molt els dos. Tinc una mica d'al·lèrgia a segons quines paraules que et lliguen a una època, i jo no vull formar part de cap època", diu Palau.

L'atemporalitat és pràcticament absoluta, amb lletres tel·lúriques sobre el desig, l'amor i la mort que admeten més d'una interpretació. Per exemple, Palau considera que Tant de bo i A tu són les dues cançons "de vida" del disc. Una parla de l'embaràs de la seva dona, Louise Joanne Sansom, també component d'Anímic. L'altra és la benvinguda a la seva filla. Així i tot, també projecten neguit i fins i tot fatalisme, dos conceptes associats al grup de Collbató. "A mi la música em surt així. No vull donar-ho tot mastegat. Per això m'agrada que el que jo crec que he fet amb llum altres persones ho vegin fosc. M'encanta que passi això", diu Palau.

L'aigua del rierol és un disc signat en solitari, però amb uns quants còmplices. El més important és el guitarrista Jordi Mates, cosí de Palau, amb qui feia temps que parlava de fer alguna cosa junts. La manera de treballar entre els dos cosins va seguir la consigna de la transparència. "Més que produir un disc, l'hem gravat -explica Palau-. La idea que teníem el Jordi i jo era que fos tot molt transparent, posar-hi simplement el que calia i sense acumular pistes. Poca cosa, però que sigui bonica".

La 'guitarrarpa'

Per aconseguir aquesta bellesa també han actuat amb enginy, com a la cançó Com abans , en què l'harmonia la condueix una guitarra, que en realitat en són set. "El meu cosí es va muntar un invent perquè les cordes de la guitarra no deixessin de sonar en cap moment i tingués aquest efecte com d'arpa, una guitarrarpa ", descriu Palau.

El repertori del concert, que no inclou cap peça d'Anímic, es completa amb noves cançons que Palau vol gravar tan aviat com sigui possible. Se li gira feina, perquè també treballa en la composició del nou disc del grup i en un altre projecte del qual no vol donar detalls però que serà "molt gran", diu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT