Un aval democràtic al procés que demanarà responsabilitat i concòrdia

Catalunya va començar ahir a girar full. Va demostrar les seves ganes de decidir el propi futur. Va sortir de nou massivament i democràticament al carrer per omplir les urnes amb vots. Les eleccions d’ahir van ser un sensacional èxit ciutadà, sens dubte impulsat pel caràcter plebiscitari de la cita, que es va imposar. La societat catalana volia votar i ho va fer de manera pacífica, sense cap incident, sense cap fractura, i desbordant totes les previsions: la participació (77,46%) va ser excepcional, la més alta que s’ha registrat mai en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Atesa aquesta altíssima participació, d’altra banda ben poc habitual en les democràcies més consolidades, el resultat té una legitimitat incontestable. I el resultat va donar ahir la majoria absoluta a l’independentisme, que d’aquesta manera fa un pas endavant per convertir la mobilització al carrer dels últims anys en vots i representants. El nou Parlament de Catalunya tindrà majoria absoluta de diputats favorables a un nou estat català, i un molt rellevant 47,8% dels vots. La llista més votada, Junts pel Sí, es va quedar a sis escons de la majoria absoluta a la cambra i, per tant, dependrà de la CUP, que va triplicar els resultats del 2012. La suma de tots dos dóna 72 diputats. Junts tenen un incontestable aval democràtic per tirar endavant el procés.

A l’altre costat, les opcions del no explícit queden lluny, tant en vots com en escons. La suma de C’s, PSC i PP puja a 52, gairebé la meitat dels quals corresponen a Ciutadans, que amb 25 diputats s’ha convertit en el vot útil de l’unionisme. El PP, tot i el fitxatge d’estiu de García Albiol, queda en una posició molt per sota del que li correspondria al partit que governa Espanya amb majoria absoluta. I el PSC, de nou a la baixa, salva els mobles. Les tres llistes sumades reben un 39% dels sufragis. Finalment, en el terreny dels favorables al dret a decidir, CSQP ensopega en empitjorar els resultats d’ICV-EUiA del 2012, cosa que qüestiona l’oportunitat de l’aliança amb Pablo Iglesias. I Unió, que per primer cop hi concorria sense el paraigua de Convergència, queda sense representació parlamentària.

El procés va obtenir ahir l’aval democràtic, però l’entesa entre JxSí i la CUP per tirar-lo endavant fa més difícil concretar-lo, començant per la mateixa investidura del candidat Artur Mas. És evident que els partits del no i el govern espanyol insistiran en la idea que JxSí i la CUP no arriben a sumar el 50% dels vots. En aquesta situació, JxSí ha de tenir clar que no depèn d’ell mateix i necessita ampliar la base social del sobiranisme; i l’estat espanyol haurà d’assumir que l’independentisme té un clar mandat de les urnes.