Publicitat
Publicitat

FINANCES

L’Audiència sospesa imputar els directius de Bankia per les targetes

La Fiscalia aprecia indicis de delicte societari

La revelació que 86 directius de Caja Madrid i Bankia van gaudir d’una targeta de crèdit amb fons que no declaraven a Hisenda, aliens al seu sou i a les despeses de representació, va provocar ahir un terratrèmol polític i va causar els primers moviments judicials. UPyD, que exerceix l’acusació popular en el cas Bankia, va anunciar que demanarà que declarin com a imputats tots els beneficiaris de la prebenda al llarg de 13 anys.

La petició de la formació haurà de ser resolta pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu. De moment, el magistrat ha demanat a dos pèrits del Banc d’Espanya que elaborin un informe sobre l’ús de les targetes amb què pugui esbrinar si se’n deriva alguna responsabilitat penal. La Fiscalia Anticorrupció ja ha lliurat un escrit al jutge en què aprecia indicis de delicte societari i apropiació indeguda en els directius que van gaudir de les targetes.

Aquests dos pèrits són els mateixos en qui recau bona part del futur del cas Bankia. El jutge els va encarregar el novembre del 2012 un informe complet sobre la part central del procediment, que investiga la fusió de set caixes i la sortida a la borsa de l’entitat resultant el 2011, posteriorment rescatada amb 24.000 milions de diners públics.

Els pèrits analitzen les remuneracions del consell d’administració i el comitè executiu i ara també s’hi han de sumar els més de 15 milions d’euros que es van gastar els directius en restaurants, hotels, compres i visites al caixer automàtic. Fonts de l’acusació sostenen que els delictes es poden ampliar, especialment en el cas d’Ildefonso Sánchez Barcoj, director financer i artífex del mecanisme de les targetes. Sánchez Barcoj va gastar fins a 575.100 euros de la targeta en una dècada.

Escenaris

El cas, de moment, planteja diversos escenaris judicials possibles: la inclusió de les targetes fantasmes en el cas Bankia; l’obertura d’una peça separada perquè el seu ús es va produir en anys no inclosos en aquest procediment; enviar-lo a un altre jutjat per no trobar-hi relació directa, i fins i tot traslladar-lo a un jutjat ordinari en considerar que Caja Madrid i Bankia són les úniques perjudicades.

De moment, el cas de la targeta fantasma ja s’ha cobrat la primera víctima: Carmen Cafranga, fins ahir presidenta de la Fundació Caja Madrid, l’únic vestigi de l’extinta caixa d’estalvis. Cafranga va gastar més de 175.000 euros amb una targeta black i ahir va decidir plegar per “preservar els interessos” de la Fundació. El president de Madrid, Ignacio González, va demanar ahir la destitució del seu director general d’Economia, Estadística i Innovació Tecnològica, Pablo Abejas, per la seva implicació en l’escàndol.

Per la seva banda, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, expulsarà del partit els exconsellers que van tenir la targeta black. La seva formació, igual que el PP, Esquerra Unida i els sindicats, té membres que apareixen a la llista. IU va ampliar la seva querella contra tot el consell d’administració, inclòs el seu representant, José Antonio Moral Santín, que es va gastar 456.500 euros amb la targeta fantasma.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT