La CE qüestiona l'arbitratge de les preferents

Brussel·lesLa Comissió Europea (CE) i el Banc Central Europeu (BCE) no tenen en compte el drama de milers de particulars que van invertir en preferents sense conèixer del tot els riscos d'aquest producte financer. La prioritat, per als dos organismes europeus, és l'estabilitat de la banca. En l'informe sobre el rescat bancari espanyol que presentaran dilluns als ministres de Finances de la Unió Europea, avançat ahir per l'agència Reuters, Brussel·les i el BCE mostren la seva inquietud pels arbitratges en el cas de les preferents impulsades pel govern espanyol.

Si els bancs han de retornar als particulars els diners invertits en les preferents, "l'estabilitat de la banca espanyola podria veure's afectada", apunta el document. Els autors de l'informe expliquen que els càlculs del rescat es van fer tenint en compte que els tenidors de preferents assumirien una part del rescat. Si això no és així, asseguren els experts europeus, es generaria una incertesa perquè hi ha entitats que tindrien un forat inesperat.

En qualsevol cas, la troica (FMI, CE i BCE) es limita a traslladar aquesta preocupació al govern de Mariano Rajoy, però no li demanarà que suspengui els arbitratges per tornar els diners als particulars que van ser enganyats a l'hora d'invertir en preferents. De fet, no és la primera vegada que Brussel·les crida l'atenció sobre la qüestió de les preferents. A finals de l'any passat, el comissari de Competència, Joaquín Almunia, ja advertia que els abusos dels bancs en les preferents no els havien de pagar els contribuents europeus i proposava que es busquessin fórmules alternatives per compensar els ciutadans que van ser enganyats.

Una altra preocupació que té la Comissió Europea és la llei andalusa per frenar els desnonaments. L'argument és el mateix que el de les preferents: les entitats tindran pèrdues no previstes inicialment. En aquest cas, Brussel·les ja va enviar al juny una carta al govern espanyol per demanar explicacions sobre aquesta llei.

Sanejament satisfactori

Tot i aquestes inquietuds, en l'informe filtrat per Reuters, la CE i el BCE conclouen que els bancs espanyols s'han sanejat satisfactòriament i no els caldrà més injeccions de capital. És la mateixa tesi que sosté Madrid, malgrat els rumors que apunten que la banca espanyola necessita més diners per garantir la seva sostenibilitat. Espanya només ha gastat 41.000 milions d'euros dels 100.000 que se li van concedir en el rescat bancari. L'executiu de Rajoy ja ha dit en incomptables ocasions que no pensa utilitzar-ne més.

El programa de rescat, amb la supervisió de la troica inclosa, s'acaba el 31 de desembre. El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ja ha apuntat la possibilitat d'allargar el programa de cara a l'any que ve, quan hi haurà noves proves d'esforç que podrien revelar nous forats en el sistema bancari espanyol. Fonts comunitàries també deixen la porta oberta a discutir sobre una possible extensió del programa de rescat -perquè Espanya pugui utilitzar la resta de diners- a la tardor.

"El programa de rescat s'acaba al desembre. I s'acaba", asseguraven ahir taxatives fonts del ministeri d'Economia. "El programa ha funcionat satisfactòriament. S'han acomplert els objectius", afegien. Els ministres de Finances de l'eurozona analitzaran l'informe de la troica sobre Espanya, però no s'espera que hi hagi gaire controvèrsia. L'únic punt que podria generar certa polèmica, segons fonts comunitàries, és precisament si el programa espanyol ha d'acabar a finals d'any o convé allargar-lo.

Els ministres de l'euro també analitzaran el tercer informe de la troica sobre el rescat de Grècia i intentaran avançar en el pla del BEI per finançar les pimes.