El final d’Unnim plana sobre CatalunyaCaixa

BarcelonaA principis del 2010 començava a prendre forma la unió de tres caixes catalanes, les de Manlleu, Sabadell i Terrassa. I els seus directius, que dubtaven de quin nom donar-hi, van obrir un concurs públic per batejar la nova entitat. El procés es va tancar amb gairebé 10.000 propostes. Uns 2.500 treballadors de la casa hi van participar i el guanyador va ser Unimcaixes, una proposta d’Èlia Cardona, treballadora de Caixa Terrassa, que després de passar per l’agència de comunicació Morillas es va convertir en Unnim. L’Èlia va guanyar així un viatge a Nova York, i no s’imaginava que la vida de la seva creació seria tan breu.

Breu perquè el març del 2012 el BBVA desembarcava a Catalunya comprant per un euro Unnim, que havia estat salvada amb 953 milions de diners públics. Al juliol el banc comunicava que mantindria el nom d’Unnim per “operar a Catalunya amb dues marques”, segons va dir Jaime Sáenz de Tejada, aleshores director de BBVA a Espanya i Portugal. La promesa no es va mantenir gaire temps: tot just deu mesos després, durant un cap de setmana de maig del 2013, l’entitat va canviar la retolació de totes les seves oficines Unnim. L’adéu a aquesta marca va arribar quan la integració del sistema informàtic va estar a punt. “No m’esperava que durés tan poc. De fet, pensava que quan passessin els anys podria dir a la família que aquell banc l’havia batejat jo”, rememora l’Èlia a l’ARA.

Pessimisme amb la marca

Segons els experts consultats, això és molt probablement el que tornarà a passar ara amb CatalunyaCaixa. El president del BBVA, Francisco González, ha evitat fins ara precisar què passarà amb la marca CatalunyaCaixa, coneguda pel 80% dels catalans, segons el mateix BBVA. La situació és particularment delicada pel lligam territorial de l’antiga caixa catalana, un lligam que, segons diferents fonts del sector, el Santander no s’hauria atrevit a trencar si hagués guanyat la subhasta.

Però amb el BBVA la situació serà diferent. “No hi ha cap dubte que la marca serà BBVA, que és internacional, coneguda a mig món”, diuen fonts que van viure l’adquisició d’Unnim per part del banc que presideix Francisco González. “Potser la mantenen inicialment, però durarà només el que triguin a tenir a punt la integració informàtica”, afegeixen. De fet, els experts assenyalen que abans de fer la integració informàtica resulta impossible eliminar la marca prèvia en una fusió.

Però si els auguris amb la marca comercial creada el juliol del 2010 són dolents, no ho és tant el futur que espera als treballadors. Malgrat que el BBVA preveu una retallada del 40% i té un pressupost de 450 milions per portar a terme la reducció de la plantilla, en el passat ho ha fet sense acomiadar. L’octubre del 2012 va suprimir 1.169 treballadors (l’equivalent al 37% de la plantilla d’Unnim) amb un contingent de 600 baixes voluntàries (entre prejubilacions, excedències voluntàries i dimissions voluntàries) i un segon grup de 569 treballadors que van deixar Unnim per incorporar-se al BBVA, on s’havia fet lloc a base de baixes voluntàries.

El factor edat

Xavier Queralt, director territorial del BBVA a Catalunya, explicava després de la compra d’Unnim que la política de l’entitat era evitar els acomiadaments i apostar per les prejubilacions, incloent-hi la plantilla del BBVA, amb una mitjana d’edat superior a la d’Unnim. I fonts de l’entitat confirmen que el model tornaria a passar per aquest camí.

El sindicat majoritari a CatalunyaCaixa, el CIC, ha expressat la seva preocupació per les pràctiques del banc i ha anunciat “conflictivitat” si no es deixa funcionar l’entitat de manera autònoma.

Mas es resigna a l’“escàndol” del rescat públic dels bancs

El president de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar ahir d’“escàndol” el fet que s’hagin rescatat entitats bancàries amb milers de milions de diner públic, però va matisar que fins ara no s’ha demostrat que hi hagi una alternativa preferible al que s’ha fet. “De moment no hi ha cap altre sistema que s’hagi provat que funcioni millor”, va manifestar el president al Parlament.

Mas responia així al diputat de la CUP David Fernàndez, que es va mostrar molt crític amb la intervenció de l’Estat a l’antiga caixa catalana i va lamentar que “el saqueig més gran de Catalunya hagi quedat en l’absoluta impunitat”.