REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Economia 08/07/2013

Vendre CatalunyaCaixa costarà fins a 3.000 milions més a l'Estat

El FROB acabarà destinant 15.000 milions al banc nacionalitzat

i
Ignasi Pujol
4 min
ES REVIFA LA VENDA  L'informe de McKinsey  ha impulsat les posicions favorables a vendre aviat CatalunyaCaixa.

BarcelonaEls 12.052 milions d'euros injectats fins ara per l'Estat a CatalunyaCaixa (9.000 milions procedents del rescat europeu) no seran suficients per tornar a mans privades l'entitat financera, nacionalitzada l'octubre del 2011. Així, mentre que a principis d'any el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) esperava vendre l'entitat sense injectar-hi ni un euro més, i a més obtenir 900 milions d'euros amb la subhasta, ara ja ha admès que incentivarà la compra amb nous ajuts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El FROB està treballant en un esquema de protecció d'actius (EPA) que estimuli els potencials compradors. Els recursos addicionals que destinarà l'Estat a CatalunyaCaixa oscil·laran entre els 2.000 i els 3.000 milions d'euros, segons han explicat a l'ARA fonts coneixedores del procés. CatalunyaCaixa, que acaba de nomenar president José Carlos Pla -procedent de Cajasur- en substitució d'Adolf Todó, és l'entitat nacionalitzada que ha rebut més diners de manera proporcional (és a dir, en relació a la seva dimensió). Els tres grups han rebut 43.000 milions d'euros: 22.000 milions Bankia, 12.052 CatalunyaCaixa i 8.900 Novagalicia.

La fórmula de l'EPA, utilitzada pel FROB per vendre la CAM (al Sabadell), Unnim (BBVA) i Banc de València (CaixaBank), suposa cobrir part de les futures pèrdues de l'entitat. Fins ara el ministre d'Economia, Luis de Guindos -de qui depèn el FROB-, s'havia resistit a activar aquest mecanisme en el cas de CatalunyaCaixa, pensant que fins i tot podria ingressar diners. No obstant, l'Estat ja ha fracassat en dues ocasions en la venda de l'entitat i ara torna a posar-la sobre la taula.

Quan es va desestimar l'anterior subhasta, el març passat, Economia va comunicar que no tenia cap pressa a col·locar el banc nacionalitzat, ja que el memoràndum (MOU) signat amb Brussel·les per al rescat bancari concedeix a l'Estat un marge de cinc anys per desprendre's de les entitats nacionalitzades.

Però l'estudi encarregat a la consultora McKinsey, que l'Estat encara no ha fet públic -tot i haver assegurat que ho faria a finals de maig-, apunta directament a la reflexió oposada: com més temps passi, menys valor tindrà CatalunyaCaixa o, el que és el mateix, l'operació acabarà costant encara més diners als contribuents espanyols.

Així doncs, el FROB ja s'ha posat a treballar en una nova subhasta -també de Novagalicia, que en aquest cas espera col·locar abans de finals d'any- i ha encarregat un nou informe (que costarà 700.000 euros) per conèixer la situació real de CatalunyaCaixa actualment. Fins ara els comptes de l'entitat ja han passat per mans d'una desena de consultores o bancs d'inversió (al marge de l'auditora que verifica els llibres): Oliver Wyman i Roland Berger (responsables de les proves d'estrès a la banca espanyola); KPMG, Deloitte, PwC i Ernst & Young (contractades per Economia per revisar el sector); Citigroup (el banc d'inversió que va intentar vendre CatalunyaCaixa en les dues subhastes anteriors); N+1 (encarregada de vendre l'activitat gestora d'immobles) i McKinsey i Nomura (que havien de fer el full de ruta de les entitats nacionalitzades).

Interès de privats

De Guindos ha assegurat recentment que hi ha "interès" del sector privat per comprar CatalunyaCaixa. En l'anterior procés de venda els principals aspirants van ser el Santander i el BBVA, que reiteradament van demanar a l'Estat que apliqués un EPA a l'operació. Per activar aquesta opció s'haurà de comptar amb el vistiplau de la Comissió Europea, ja que el memoràndum del rescat bancari espanyol no permet ajudes addicionals a les ja pactades.

El 18 de juny passat el ministre De Guindos va apuntar que la banca espanyola hauria de provisionar 10.000 milions d'euros durant els pròxims dos anys. D'aquests -sempre segons el titular d'Economia-, 8.000 milions procedirien de les mateixes entitats, i els 2.000 milions restants arribarien a través del FROB finançant-se als mercats, és a dir, sense necessitat d'ampliar la petició de diners a Brussel·les (el rescat consisteix en una línia de crèdit de fins a 100.000 milions, dels quals Espanya només n'ha sol·licitat prop de 40.000). Així, l'EPA de CatalunyaCaixa ja desbordaria per si sola les previsions del ministre. Fonts del sector apunten que el govern espanyol es decantarà per l'EPA amb tota seguretat perquè una injecció directa de diners a CatalunyaCaixa -a través d'una ampliació de capital- provocaria un increment del dèficit de l'Estat.

Les "discrepàncies" sobre la venda de CatalunyaCaixa van ser, segons fonts del FROB, les culpables del cessament d'Adolf Todó i del conseller delegat, Jaume Masana (que CaixaBank ha incorporat al seu equip directiu). Des de la tardor del 2012 Todó i Masana van insistir al FROB en la necessitat de vendre CatalunyaCaixa davant del risc de depreciació de l'entitat, molt exposada al mercat immobiliari (amb forta presència al sector minorista, precisament els crèdits hipotecaris que no s'han pogut traspassar al banc dolent ). Tot i traspassar 16.496 milions en actius deteriorats al Sareb (amb un descompte del 59%), el banc mantenia a finals de l'any passat 6.633 milions d'euros en actius financers classificats com a inversions creditícies i considerats dubtosos, segons l'informe de gestió dipositat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Ajornar la venda també va suposar retardar la reestructuració de l'entitat -una exigència de Brussel·les per al rescat, que podria traduir-se, segons fonts sindicals, en una reducció de 316 oficines i de 1.509 empleats, el 21% de la plantilla-, ja que el perfil del comprador podia condicionar l'aprimament de l'entitat.

Pèrdues contra guanys

El FROB ha considerat un acomiadament procedent la sortida de Todó i Masana, i amb aquest pretext el Fons de Reestructuració sosté que no pensa pagar la indemnització ni la pensió corresponents als dos directius, tot i que des del sector asseguren que es tracta més d'una decisió presa pensant en l'opinió pública. En el cas de Todó, aquesta xifra és de 4 milions d'euros: 600.000 euros d'indemnització, corresponent a dues anualitats de sou, i 3,4 milions de pensió acumulada, en bona part corresponent a l'etapa de Todó com a primer executiu de Caixa Manresa, entitat integrada a CatalunyaCaixa. Todó i Masana no ho veuen igual i volen defensar els seus interessos. Els dos banquers esperen arribar a una solució "amistosa" amb el FROB, segons asseguren a l'ARA fonts coneixedores del procés, però tampoc es descarta la via judicial. De fet, Todó i Masana ja han contractat els serveis del bufet d'advocats Roca Junyent per defensar-se.

Es dóna la paradoxa que, pel que sembla, el treball de McKinsey ha acabat donant la raó a Todó i Masana i ha tornat a revifar un cert sentit d'urgència per vendre CatalunyaCaixa. I és que el cert és que durant el primer trimestre de l'any l'entitat va perdre 18 milions d'euros, mentre que les altres nacionalitzades, Bankia i Novagalicia, van guanyar 213 i 21 milions, respectivament. CatalunyaCaixa va registrar uns números vermells d'11.819 milions d'euros el 2012. La morositat de l'entitat ha repuntat mig punt en el primer trimestre del 2013, fins al 9,91%. La setmana passada l'agència Moody's va rebaixar la nota de Bankia, CatalunyaCaixa i Novagalicia -que ja eren considerades bo porqueria- davant la previsió de nous ajuts públics.

stats