El 40% dels joves amb feina treballen per hores o dies
Amb la reforma laboral augmenta una contractació temporal cada cop de més curta durada, segons la UGT
BarcelonaDes de l’inici de la crisi, per a un jove cada cop és més difícil trobar feina. L’atur juvenil s’ha disparat. Al juny, tot i una lleugera millora, se situava en el 53%. Però, a més, els pocs joves que tenen feina estan contractats en unes condicions cada vegada més precàries. Almenys és el que es desprèn d’un informe presentat ahir per Avalot -les joventuts de la UGT-, basat en dades de l’Observatori de l’Ocupació a Catalunya.
La principal conclusió és que en un 40% -dos de cada cinc- dels casos, els contractes dels menors de 29 anys duren menys d’un mes. Cada cop hi ha més contractacions per dies o hores. “Els hauria de caure la cara de vergonya als que diuen que estem sortint de la crisi”, va manifestar Afra Blanco, portaveu nacional d’Avalot.
De fet, la contractació temporal entre els joves, que és molt alta, ha crescut un 1,7% l’últim any. Ara, amb dades del juliol, només un 6,2% dels contractes que es fan a joves de menys de 25 anys a Catalunya són indefinits. El 93,8% restant són contractes temporals. La situació ha empitjorat en els últims anys, amb la reforma laboral, segons els joves d’Avalot. El 2012 eren temporals un 89,94% dels contractes que es van fer a joves de menys de 30 anys. El 2013 el percentatge va pujar fins al 91,11% i ara ja frega el 94%.
Però no només és un problema la temporalitat, sinó també la curta durada dels contractes als joves. L’any 2012, 312.637 dels contractes a persones de menys de 30 anys tenien una durada d’un mes o menys. L’any 2013 -quan hi ha les últimes dades disponibles de l’Observatori- aquest tipus de contractes va augmentar en 2,22 punts, i va arribar al 40% del total.
Més temporalitat
Les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat mostren una temporalitat creixent en la contractació dels joves. L’any 2012 van ser 744.308 els contractes temporals signats per joves de menys de 30 anys, una xifra que es va enfilar fins als 766.615 l’any 2013. Però ara es dóna una temporalitat cada vegada més precària, amb més contractes d’un mes o menys de durada. Segons les dades de l’Observatori, en el cas dels joves de fins a 19 anys eren un 37,18% del total, un percentatge que pujava fins a un 45,62% en el cas dels joves d’entre 20 i 24 anys, i es moderava molt lleugerament a la franja d’entre 25 i 29 anys, en què suposaven un 43,52%. Aquests percentatges, tots corresponents a l’any 2013, mostraven un empitjorament de 0,45 punts en aquest aspecte en el cas dels menors de 19 anys, d’1,75 punts en la franja de 20 a 24 anys i de 2,25 punts en els que tenen entre 25 i 30 anys.
Les dades demostren que els contractes també temporals però amb una mica més de durada són cada cop més minoritaris. Per exemple, els contractes d’entre 6 i 12 mesos es mouen entre un 3,12% i un 3,91%, segons les diferents franges d’edat. Però els de durada de més de 24 mesos se situen entre un 0,14% i un 0,25%. “El contracte estrella és un contracte per dies”, assegura Afra Blanco, d’Avalot, que diu que a aquest problema de la microtemporalitat dels contractes s’hi afegeix un altre: molts d’aquests contractes són a temps parcial. “L’equació és facil -diu-, ja que parcialitat més temporalitat és igual a precarietat”.
Avalot no dubta a culpar de l’empitjorament de la situació a la reforma laboral. Per això aquests joves de la UGT demanen la derogació de la reforma i un pacte entre Generalitat, patronals i sindicats per promoure la feina estable i de qualitat per als joves. També demanen endurir les sancions als empresaris que realitzin contractes en frau de llei, que diuen que poden arribar al 95% de les contractacions temporals que es fan.
Bonificacions i tarifa plana
Per mirar de millorar aquesta situació, el PP vol canviar les bonificacions previstes a la garantia juvenil, que va aprovar el govern de Mariano Rajoy per promoure l’ocupació dels joves. Ahir es va saber que els populars han presentat una esmena al projecte de llei que ha de tramitar el Congrés i que preveu que si la bonificació de 300 euros per la contractació és inferior a la quota de la cotització empresarial, l’empresari podrà aplicar la resta a les cotitzacions d’altres treballadors de la plantilla. D’aquesta manera, l’empresari sempre podria aprofitar fins al màxim la bonificació de 300 euros.
També ahir el ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va fer públiques les dades dels treballadors que s’han acollit a la tarifa plana de 50 euros per fer-se autònoms. Catalunya és la segona comunitat amb més treballadors que s’hi han acollit, després d’Andalusia. A Catalunya han escollit aquesta possibilitat 42.413 treballadors, mentre que a Andalusia ho han fet 50.935 persones i a Madrid, tercera comunitat, 34.163.
En el conjunt de l’Estat s’han acollit a la tarifa plana 267.964 persones, de les quals 109.287 són menors de 30 anys. La tarifa plana a la Seguretat Social de 50 euros mensuals per convertir-se en autònom va entrar en vigor el febrer del 2013, amb l’objectiu de lluitar fonamentalment contra l’atur juvenil, tot i que després es va ampliar a totes les edats. La mesura suposa una reducció de la cotització dels nous autònoms els sis primers mesos, que paguen 50 euros.
La radiografia
Carlos García: “Hi ha més feines, però de menys durada”. 29 ANYS, TREBALLA EN UNA LUDOTECA
En Carlos García té 29 anys. Ha acabat la secundària i ha fet diversos cursos de formació. Però sempre ha tingut feines temporals. Ha treballat de florista, muntant i desmuntant bastides, recollint escombraries i ara ha enfocat la seva vida laboral cap als nens, en una ludoteca. Explica que només quan recollia escombraries va tenir contractes en condicions, de fins a un mes de durada. Els altres han sigut contractes mínims, en algun cas, explica, de només una hora de durada. Ara va a contractes per dia, per fer substitucions. Només un cop a la vida ha cobrat la prestació d’atur. Ara no pot, perquè els dies que té contracte no li arriba per cotitzar el mínim. I es queixa que a sobre ha hagut de presentar la declaració de l’IRPF perquè ha treballat -l’any passat- més de dos mesos i ha cobrat de més d’un pagador. Al seu parer, “la reforma laboral ha empitjorat la situació”. I quan se li pregunta sobre el mercat laboral diu que “està pitjor que fa un any. Hi ha més feines, però de menys durada, cada cop més curtes”.
