En les meves fantasies imagino per a l’Espanyol un president que no tingui res a veure amb el que acostumen a ser els presidents de futbol. Fins i tot m’atreveixo a somiar que aquell president impossible em faria entrar en el seu consell. Quan juguéssim contra el Madrid compartiríem dinar de directives amb gent com Javier Marías, abans del derbi ho aprofitaria per parlar amb els directius Ernest Folch i Antoni Bassas. I quan a la Copa ens toqués el Sabadell ho celebraria amb el vicepresident arlequinat Toni Padilla. Però el futbol és un altre món, un món en què han destacat personatges com Núñez, Gil, Ruiz-Mateos, Mendoza i tants d’altres.
Des d’aquest principi de realitat, a hores d’ara no imagino cap president millor que Joan Collet. Però sembla que els seus grans avaladors, els màxims accionistes del club -Dani Sánchez Llibre i Ramon Condal-, estan descontents amb la seva gestió i tenen les pitjors intencions. Al marge d’un error, la decisió -si es confirmés- sembla una broma de mal gust. Perquè tots dos han estat presidents del club i la seva gestió va ser pitjor que la de Collet.
L’actual president va rebre una herència molt enverinada (de la qual era coresponsable tot i que, en últim terme, les decisions no eren seves). En els dos anys de presidència les principals decisions i el criteri global de gestió han estat correctes. Molts són tot el contrari dels que van guiar la gestió de 14 anys de Dani. El populisme -que tant mal ens ha fet- ha deixat lloc a la professionalització. Hem abandonat allò que el que avui és blanc demà pot ser negre. En cap moment Collet ens vol fer regals a les orelles: la situació econòmica del club és dramàtica i la nostra victòria és la supervivència. I per això cal ser rigorós en la despesa i imaginatiu en els ingressos. Tot és millorable, esclar, però el rigor en les renovacions (sense hipoteques de cara a la galeria, com la històrica de De la Peña) és un dels bons exemples de mèrit del consell. Ara bé, el que més valoro de Collet -per contrast a Dani-és que en cap moment m’ha fet passar vergonya i que s’ha rodejat de bones persones (Morales, Perarnau, Sergio...).
Dani i Condal poden fer el que vulguin. Per això la finca és seva. Però si fan fora Collet la seva única força serà la de les accions. Perquè ha estat més bon president que ells dos. Això sí, com ens va ensenyar Murphy, el que va malament sempre pot anar pitjor: Sergio Oliveró vol ser president de l’Espanyol.
