Publicitat
Publicitat

Sexe oral a la Casita Blanca

Diumenge TV3 va estrenar la TV movie Meublé , la pel·lícula de la Casita Blanca dirigida per Sílvia Munt. Si se la van perdre no es frustrin en llegir el títol d'aquest article. No es pensin que s'han perdut unes fel·lacions i uns cunnilingus mai vistos a TV3. Hi va haver el sexe oral en el sentit més descafeïnat del terme: les parelles que protagonitzen la història hi van més a parlar de tot el que hi pot haver entorn del sexe que no pas a practicar-lo.

Tenia la sensació que la gent que feia ús de la Casita Blanca ja hi anava amb tot concretat, o amb poques coses a dir-se i amb ganes d'anar per feina. S'ha de ser ruc si pagues només per discutir-te en una habitació sòrdida i claustrofòbica.

Sílvia Munt ha plantejat la pel·lícula com una història coral, en què diferents tipus de parelles es troben allà per, en principi, mantenir-hi relacions sexuals. Però el to global acaba sent tràgic, llastimós o fins i tot patètic. D'acord que el punt de decadència és lògic tenint en compte les característiques del meublé i les circumstàncies d'haver de practicar sexe de manera furtiva. Però és que cada una de les històries de la pel·lícula desprèn tanta tristesa i tant excés de conflictes que tens la sensació que allà, al final, ningú no gaudia del sexe. Un matrimoni en crisi, uns homosexuals molt desequilibrats, una dona solitària de rituals dramàtics o fins i tot uns que hi van a ballar un tango amb èxtasi final... Tot amb un bon nivell interpretatiu però d'una poètica forçada, que en alguns moments cau en la tragèdia típica, que explota els tòpics de les crisis de parella. Una pel·lícula correcta i digna però amb un to decebedor, en què més que esprémer el suc de la veritable història tot acaba girant en els drames de menjar-se l'olla.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT