Les 10 exposicions de l’estiu

BarcelonaEls grans museus internacionals també contribueixen a fer pujar les temperatures amb grans exposicions. Madrid n’és un exemple: mentre el Museu Thyssen repassa l’impacte del pop art, el Reina Sofia es consagra a Richard Hamilton. I al Whitney de Nova York, Jeff Koons sembla haver passat per una batedora tot el seu llegat del pop. Tot i així, també hi ha vida més enllà dels grans noms: Le Petit Palais reviu l’esplendor del París del 1900 i el Louvre de Lens exposa com els artistes han representat la guerra des del segle XIX. Aquestes són 10 exposicions imperdibles d’aquest estiu.

El testament de Hamilton

El Reina Sofia repassa la trajectòria del pare del ‘pop art’

La retrospectiva més ambiciosa de Richard Hamilton (1922-2011), el pare del pop art britànic, ha desembarcat al Reina Sofia. Titulada senzillament Richard Hamilton, la mostra, que va comptar amb la col·laboració de l’artista, recorre tota la seva trajectòria amb 250 obres, entre les quals n’hi ha de tan icòniques com el collage Què és el que fa que les cases d’avui dia siguin tan diferents, tan atractives? i la portada de l’ àlbum blanc dels Beatles. També n’hi ha de recents, com un retrat de Tony Blair vestit de cowboy titulat Commoció i por. S’han reconstruït, també, cinc de les seves grans instal·lacions.

El fenomen del ‘pop art’

Més Hamilton, Warhol i Lichtenstein al Museu Thyssen

Richard Hamilton és també un dels artistes inclosos dins l’exposició del Museu Thyssen Mitos del pop, la primera gran mostra dedicada a aquest moviment a Espanya des de la que va presentar el Museu Reina Sofia el 1992. La comissària de la mostra, Paloma Alarcó, ha reunit més de 100 obres amb l’objectiu de donar una visió global i actualitzada de les principals línies d’aquest moviment. Les obres dels grans noms del pop nord-americà, com Warhol, Rauschenberg i Lichtenstein, conviuen amb les d’artistes europeus com Hockney i l’Equipo Crónica.

De Cicciolina a Lady Gaga

El Whitney es rendeix als excessos de Jeff Koons

Del pop art al kitsch elevat a la categoria de clàssic: el Museu Whitney de Nova York es rendeix als excessos de Jeff Koons dedicant-li una retrospectiva el pressupost de la qual ha sigut tan astronòmic com els preus de les escultures de l’artista a les subhastes. Abans dels animals escorxats de Damien Hirst, Koons ja va submergir objectes dins de formol, però més endavant es va alliberar, fins al punt de ser l’autor de la portada de l’últim disc de Lady Gaga, Artpop. Amb l’astúcia i l’olfacte d’un venedor, ha convertit en art objectes associats a petits rituals quotidians, com anells de compromís i globus de fira amb forma de gos. Als anys 80 Koons va treballar amb una altra diva molt diferent: Cicciolina. Amb l’actriu porno van fer les obres més enceses de la mostra: les fotografies pornogràfiques de la sèrie Made in heaven.

El llegat de Miquel Àngel

Els Museus Capitolins reviuen el geni del Diví

Roma reviu el geni de Miquel Àngel, conegut al seu temps com el Diví, en un escenari immillorable. Els Museus Capitolins, on es pot veure l’exposició Miquel Àngel. Trobar un artista universal estan ubicats en un lateral del Campidoglio, la plaça dissenyada pel mateix artista. La mostra coincideix amb el 450è aniversari de la seva mort i inclou prop de 160 obres -més de 70 són de l’autor de la Capella Sixtina-. Les nou seccions en què està dividit el recorregut van des de l’inici de la seva carrera a Florència fins a les grans obres romanes.

Els anys de la Belle Époque

Le Petit Palais recorda l’explosió que París va viure el 1900

Pintures, escultures, objectes, vestits, cartells, mobles, fotografies, joies, pel·lícules. Le Petit Palais s’ha contagiat de la mateixa efervescència i els fastos amb què París va celebrar l’Exposició Universal del 1900 i va entrar en el nou segle. La mostra, titulada París 1900. La ciutat espectacle, inclou 600 obres i recrea també les innovacions tècniques que es van produir en aquell moment i els artistes que lluitaven per fer-se un lloc en el mercat de l’art. L’Expo va atreure 51 milions de turistes i va ser aleshores quan es va forjar el mite de la Belle Époque, que va estar vigent fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

La guerra vista per l’art

El Louvre de Lens analitza les representacions de 20 conflictes

Des de les campanyes napoleòniques fins a l’actualitat, el Museu del Louvre de Lens s’endinsa en com els artistes han reflectit els fets bèl·lics amb més de 450 pintures, escultures, fotografies, pel·lícules i collages d’artistes i fotògrafs com David, Goya, Delacroix, Géricault, Capa i Picasso. Els desastres de la guerra 1800-2014 coincideix amb el centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial i explora com han canviat les visions de la guerra a través d’una vintena de conflictes com la Segona Guerra Mundial, la d’Algèria, la del Vietnam i la de l’Iraq.

Un surrealisme quotidià

L’Art Institute de Chicago exposa els anys cabdals de Magritte

Després del MoMA de Nova York, arriba a l’Art Institute de Chicago Magritte: el misteri del que és quotidià, 1926-1938, la primera gran mostra que analitza un període cabdal i aclamat pels altres surrealistes d’aquest artista belga. Mitjançant un centenar de pintures, collages, dibuixos, objectes i, a més, fotografies, retalls de diaris i anuncis, els comissaris volen desxifrar com Magritte va fer algunes de les seves imatges més enigmàtiques.

Una amistat transoceànica

Degas i Cassatt dialoguen a la National Gallery de Washington

La pintora nord-americana Mary Cassatt es va establir a París el 1874 i va conèixer Degas el 1877 després que ell la convidés a participar en la següent exposició dels impressionistes. La National Gallery de Washington analitza l’amistat que els va unir durant 40 anys. Els dos pintors van mantenir un diàleg artístic molt intens i ple d’admiració: van pintar els mateixos temes i es van encoratjar a assumir nous reptes amb nous materials i tècniques. A més, Degas va ser un gran col·leccionista de l’obra de Cassatt, i ella va difondre la seva obra entre el públic nord-americà.

Un camí cap a l’abstracció

La Tate Modern repassa la trajectòria fascinant de Malèvitx

La trajectòria de Kasimir Malèvitx va estar marcada per alguns dels moments més convulsos del segle XX: la Rússia dels tsars, la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. La Tate Modern de Londres repassa el camí que l’artista va fer cap a l’abstracció amb Malèvitx, la primera gran retrospectiva dels últims 25 anys i la primera al Regne Unit. Inclou més de 300 obres, 150 de les quals són un conjunt de dibuixos poc coneguts. Obres com Quadrat negre, del 1913, són les que han fet Malèvitx més cèlebre, però la mostra també s’atura en els seus períodes figuratius i el seu paper com a pedagog.

L’Orient més luxós i mític

La dinastia Ming desembarcarà al Museu Britànic al setembre

El Museu Britànic espera fins als últims dies de l’estiu per presentar la gran Ming. 50 anys que van canviar la Xina. La mostra inclourà peces de porcellana, or, joies, pintures, escultures i treballs tèxtils de museus de la Xina i d’arreu del món per reconstruir l’exquisidesa i el grau de sofisticació que es va assolir durant la dinastia Ming. Com a primícia, també s’exposaran troballes arqueològiques recents que encara no s’han pogut veure fora de la Xina. La nissaga dels Ming va governar entre els anys 1450 i 1400 aC. Estava establerta a la Ciutat Prohibida de Pequín i alhora va estar molt connectada amb el món exterior.