La difícil subsistència a Gaza

Gaza“La gent no vol que Hamàs cedeixi en la qüestió del bloqueig. Tothom dóna suport a Hamàs. La gent està cansada de viure en unes condicions insuportables. No s’ha de pensar que la fi del bloqueig és una demanda exclusiva de Hamàs sinó de tota la població de Gaza”, diu Khalil Xahin, director de la unitat de drets econòmics i socials del Centre Palestí pels Drets Humans.

La guerra ha encarit els productes de primera necessitat. “A partir del migdia hi ha llargues cues als forns. Ahir no vaig poder comprar pa per les cues. Afortunadament, teníem farina a casa”, afirma Xahin. Tot i això, el preu del pa el fixa el govern palestí. Dos quilos i mig costen set xéquels (un euro i mig).

Al mercat central de Jabalia, al nord de Gaza, la major part de les botigues estan obertes però l’afluència de clients no s’ha recuperat des de l’inici de l’operació Marge Protector, el 8 de juliol. El volum de comerç s’ha reduït i moltes famílies acaparen els aliments que poden per tal de no sortir de casa cada dia.

Els botiguers asseguren en general que els productes que venen no han pujat de preu, però n’hi ha que diuen justament el contrari. “Per Kerem Shalom hi entra menys fruita que abans i tota és israeliana, de manera que els preus sí que han pujat -comenta el fruiter Ahmed Abu Xafte-. El quilo de pomes ha passat de 3,5 a 7 xéquels, els préssecs de 3 a 7, i el mango de 4 a 10”.

El Mohammed Hasuna, un noi que ha après rudiments d’espanyol perquè vol estudiar turisme a Granada, confirma que alguns productes s’han encarit significativament i explica com a anècdota el que li ha passat amb les pastanagues: “Ahir vaig comprar-ne 5 quilos per 13 xéquels, i fa una setmana 10 quilos per 8”.

Ofensiva contra l’agricultura

El pare del Mohammed, Abdal·lah Hasuna, que té una botiga d’oloroses espècies des de fa 30 anys al mercat de Jabalia, insisteix que ell no ha apujat els preus. “Pujaran a poc a poc perquè Israel ha bombardejat grans magatzems d’aliments i ha destruït granges prop de la frontera. És possible que pels bombardejos hi hagi escassetat d’alguns productes”, lamenta.

Abdal·lah Hasuna ha obert la botiga després d’alguns dies de quedar-se a casa per por a les bombes. “Molts botiguers hem obert perquè aquest matí s’han propagat rumors que hi havia un alto el foc humanitari fins a les tres de la tarda, però Israel ho ha negat de seguida. A les tres tancaré”, comenta mentre al cel es dibuixen les esteles blanques de 4 coets que els milicians acaben de disparar contra Israel.

El camioner Abu Ahmed viatja cada dia a Kerem Shalom, un dels passos que hi ha entre Israel i Gaza, l’únic que continua obert a les mercaderies. Obre d’onze a una del migdia, excepte els divendres i els dissabtes, però només hi entren aliments i altres productes bàsics. “Aquí no hi entren equips elèctrics ni productes industrials, com plàstics ni medicaments. No hi entra ciment, excepte per a l’ús exclusiu de l’UNRWA [l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats]. La gasolina només és per als transportistes i l’ONU”.

Por als atacs

L’home admet que cada dia que va a la frontera té por de les bombes i subratlla que els israelians recomanen evitar la via que recorre l’interior de la franja.

Molts preus estan regulats pel govern i són els mateixos a tot arreu, com és el cas dels carburants i el pa. El litre de gasolina va a 7,1 xéquels i els dos quilos i mig de pa en costen 7,5. Alguns preus oscil·len en funció de la inestabilitat. En algun cas, per exemple, després de la captura del soldat Guilad Shalit per part de Hamàs el 2006, el carburant es va disparar un mil per cent, de 3 a 30 xéquels (6,5 euros), mentre que un paquet de tabac local va arribar als 25 xéquels com a conseqüència de l’enduriment del bloqueig israelià. Això ara no ha passat encara.

Awad Kannita, que té un supermercat prop d’una cèntrica avinguda a la ciutat de Gaza, indica que alguns productes locals no només no s’han encarit sinó que fins i tot han baixat de preu. Un cartró de 30 ous costava abans 14 xéquels (3 euros) i ara en val 12.

La solidaritat abunda. Moltes famílies estan acollint a casa seva famílies de Xuiaia i d’altres localitats castigades pels bombardejos. “A la tarda, abans de l’ iftar [l’àpat que trenca el dejuni de Ramadà], se sorprendria de la quantitat de gent que compra bosses de menjar per fer-les arribar anònimament a famílies sense recursos o necessitades a causa de la guerra”, diu Kannita.

Un altre botiguer, Nàief Mahdun, diu que falta formatge, conserves i altres aliments, i que la gent acumula llaunes, que és el més fàcil de conservar. “Els preus no han pujat, no els podem apujar mentre la gent s’està morint. La gent menja el que hi ha; no es pot ser exigent en aquestes circumstàncies. Molts botiguers tenen plens els seus magatzems i per això no hi ha escassesa encara”, afirma. Molts d’aquests productes entraven pels túnels del sud però des del cop d’Al-Sissi a Egipte els túnels han deixat de funcionar. “Només en queden oberts uns quants i suposo que Hamàs no arriscarà per uns cigrons”, diu el botiguer. Xahin, del Centre Palestí pels Drets Humans, indica que hi ha hagut una pujada de preus molt significativa en alguns aliments bàsics. “El preu de les verdures s’ha incrementat un 70%, la carn i el pollastre fins a un 30%, i la fruita més d’un 60%. Afortunadament el govern distribueix la farina i el gas als forns i fixa el preu del pa”.