El cas dels estudiants fa caure el ‘decorat’ de Peña Nieto

Ciutat de MèxicMèxic viu una onada de protestes com no s’havia vist en anys. La desaparició i el probable assassinat en massa de 43 estudiants de l’escola normalista d’Ayotzinapa ha generat una crisi política al país, on els partits de tots els signes han quedat muts i el president priista, Enrique Peña Nieto, ha mostrat ineficàcia en gestionar el cas, a més d’una paràlisi comunicativa. I és que els despropòsits governamentals han vingut un darrere l’altre.

Primer, quan es va conèixer el cas a finals de setembre, Peña Nieto no es va pronunciar sobre la desaparició dels estudiants fins a una setmana després, quan la societat civil va començar a activar-se en protestes. I ho va fer per Twitter. El silenci del president ha sigut una constant durant aquests dos mesos que fa que els joves estan desapareguts, mentre inaugurava ponts o marxava a la Xina per tancar acords comercials, i la consternació estava en el punt més àlgid.

Peña va decidir deixar l’estratègia al fiscal general de l’estat, José Murillo Karam, que, fa una setmana, en una roda de premsa, va pronunciar el famós “Ya me cansé ”, quan feia una hora que responia a les preguntes dels periodistes sobre les restes dels cossos trobats en desenes de fosses a Guerrero. Aquest ja n’estic fart es va convertir en el hashtag de les manifestacions i en una expressió col·lectiva per protestar per la violència que impera al país.

Fa dos anys Peña es va erigir en la seva campanya electoral com el reformador, com qui arribava per netejar la imatge del vell Partit Revolucionari Institucional (PRI), que havia estat ancorat 75 anys al poder, en aquella “dictadura perfecta”, que va dir Mario Vargas Llosa. Però ni el seu discurs sense fissures ni el seu acolliment internacional han evitat que la ràbia i la radicalitat s’hagin encomanat a les manifestacions d’aquests dies, en què, com a metàfora, centenars de joves van intentar cremar la porta del palau presidencial custodiada per la policia.

A aquesta decepció institucional cal afegir-hi, a més, l’escàndol que va viure la seva dona, i primera dama, Angélica Rivera, quan es va saber que tenia en propietat una casa de set milions de dòlars, obsequiada per la cadena de televisió més important del país, Televisa.

13 dies de silenci

Però Peña va callar. Des que va encetar el seu viatge polèmic a la Xina, va estar 13 dies sense tuitejar res, fins que va trencar el silenci amb un tuit en què exposava la seva declaració patrimonial en relació al cas de la seva dona. Això sí, el mandatari es pronunciava el dijous 20 de novembre, 104è aniversari de la Revolució Mexicana i data escollida per activistes de tot el món per donar suport a Ayotzinapa, i es referia al fet que la violència de les protestes no porta enlloc. La declaració la va fer envoltat de militars, sense preguntes de la premsa i amb aplaudiments dels seus acòlits.

Una de les escenes que pot reflectir fins a quin punt el govern no té sensibilitat per les víctimes es va viure aquests dies, quan desenes de mexicans van anar fins als centres de proves d’identitat, que la policia comunitària de Guerrero va instal·lar a Iguala, on van desaparèixer els 43 nois la nit del 26 de setembre.

Aquesta iniciativa creada per organitzacions camperoles i socials al marge de l’estat responia a la necessitat de saber la identitat de les desenes de cossos trobats en diverses fosses durant les tasques de recerca dels joves estudiants. Unes tasques que també van fer palesa la inoperància de les forces de l’ordre federals. Adults, joves, vídues..., es van atansar a aquests improvisats centres per saber si els ossos calcinats i cadàvers en descomposició trobats en abocadors i clots en les muntanyes de la localitat pertanyen a familiars seus.

La tragèdia d’Ayotzinapa, la petita comunitat on hi ha l’escola dels estudiants desapareguts, a l’estat més pobre i violent del país, ha fet palès el que periodistes i intel·lectuals mexicans com John Ackerman i Luis Astorga deien des de feia mesos: “El PRI no ha fet un país més segur, sinó que ha venut la sensació de seguretat”.

En aquesta direcció va apuntar l’informe que va publicar fa un mes l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia, que revelava que en el primer any de Peña Nieto la violència va augmentar. De 31 milions de llars mexicanes, gairebé 10.700.000, és a dir el 34%, han sigut víctimes d’un delicte durant el 2013. El 2012, l’últim any del govern de Felipe Calderón, aquesta xifra se situava al 32,4%”. Pel que fa als segrestos, la xifra es dispara: 123.470 víctimes durant el primer any de la presidència de Peña, 29.000 més que l’any anterior.