4 claus de la previsible derrota de l'esquerra a Islàndia

BarcelonaLes enquestes situen com a guanyadors els conservadors Partit Progressista (25%) i Partit d'Independència (24%), que governaven Islàndia entre el 1995 i el 2007, quan es va gestar la crisi. L'actual coalició de govern, que va arribar al poder després de la revolta popular que va defenestrar la dreta, s'enfonsa: el Partit Socialdemòcrata no passa del 15% i els Verds es queden en el 9%. L'esquerra va agafar les regnes d'un país en bancarrota fa quatre anys i pot presumir d'haver tret Islàndia de la recessió i d'haver rebaixat l'atur a la meitat. Aleshores, per què no té l'aval a les urnes?

Inflació i endeutament

Les dades macroeconòmiques amaguen la realitat quotidiana

Oficialment, Islàndia ha sortit de la recessió, però això no vol dir que la població -uns 319.000 habitants- se'n surti tan bé com indicarien les dades macroeconòmiques. "La majoria de famílies estan molt endeutades. Moltes hipoteques a Islàndia estan indexades amb la inflació, que es va disparar després del col·lapse financer, quan el govern va devaluar la corona un 50%", explica Steinar Macro, economista i editor del portal News of Iceland.

El govern socialdemòcrata va condonar per llei la part de les hipoteques que superava el 110% del valor real dels habitatges al mercat. Però aquesta mesura va quedar en no-res per a la majoria de famílies, perquè les quotes s'actualitzen amb la inflació, que ja supera el 4%. Ho explicava a l'ARA Jakobína Davídsdóttir, agent de turisme: "Fa vuit anys em van donar una hipoteca de 10 milions de corones (uns 60.000 euros) per comprar un pis a Reykjavík: després de pagar cada mes des d'aleshores una quota de 70.000 corones, que ara ja és de 90.000, encara dec 16 milions de corones". A Islàndia hi ha feina, però els sous l'any passat només van pujar un 1,4%, molt per sota de l'augment del cost de la vida. Per a molts, l'única alternativa és combinar dues o tres feines o fer jornades de 70 hores setmanals.

El no-rescat dels bancs

El Tribunal Europeu deslegitima l'acord proposat pel govern

Quan els tres principals bancs d'Islàndia van fer fallida el 2008, el país va decidir no rescatar els dipositants estrangers. Els actius de les tres entitats financeres superaven vuit vegades el PIB, una xifra inassumible. Els bancs es dedicaven a oferir a clients estrangers tipus d'interès molt elevats i el govern va considerar que no era responsable dels dipòsits de forans. Els governs de la Gran Bretanya i Holanda van compensar els dipòsits dels seus nacionals al banc Icesave, però van prometre que ho farien pagar a Reykjavík. El govern d'esquerres que va heretar el problema va arribar a un acord per pagar-los una quantitat considerada assumible, amb l'argument que si Londres i Amsterdam anaven als tribunals, la sentència podria ser catastròfica. El govern islandès va portar l'acord a referèndum dues vegades, i dues vegades els islandesos van dir no . El cas va acabar als tribunals, però els jutges de l'Associació Europea de Lliure Comerç van acabar dictaminant que els islandesos no havien de pagar. El govern va quedar en evidència als ulls de la gent i l'oposició no va deixar escapar l'oportunitat. "Molts creuen que el govern d'esquerres ha fracassat en l'afer Icesave", explica Ingólfur V. Gíslason, sociòleg de la Universitat d'Islàndia.

L'euroescepticisme

Els socialdemòcrates es queden sols defensant l'entrada a la UE

La iniciativa de demanar l'adhesió a la UE va ser liderada el 2009 pel partit socialdemòcrata, just després de la fallida financera. Aleshores Europa semblava un refugi per a un país petit i amb una moneda feble. Però les coses han canviat, després de l'experiència dels rescats traumàtics d'Irlanda i de Xipre. A més, la potent indústria pesquera del país tem que la incorporació al club dels 27 li suposi haver de renegociar les quotes. "La majoria d'islandesos pensen que la integració europea ha anat massa lluny", conclou el politòleg Hannes Hólmstein Gissurarson. Fa uns dies Islàndia es va convertir en el primer país europeu a firmar un tractat de lliure comerç amb la Xina.

Bloqueig constitucional

La revolució no va passar els filtres parlamentaris

Després de la revolta que va tombar el govern conservador, el 2009, Islàndia va posar en marxa una sèrie de mecanismes de democràcia participativa. La mesura estrella va ser l'elecció de 25 de ciutadans per elaborar una nova Constitució (la vigent data del 1944 i està gairebé calcada de la carta magna danesa). L'equip, escollit a les urnes entre tots els ciutadans que es van voler presentar, va fer la feina en només quatre mesos, però la nova Constitució mai va veure la llum, perquè el debat parlamentari ho va aturar fins a esgotar la legislatura. La revolta ciutadana s'ha frustrat.