AVUI TENIM DUES notícies d’aquelles que dialoguen malament. Per una banda, l’informe PISA revela que els alumnes de 15 anys espanyols (catalans inclosos) suspenen en economia domèstica: un de cada sis joves d’aquesta edat no se’n surt a l’hora d’estalviar o de llegir factures, i molt pocs arriben a un bon nivell de comprensió en qüestions com els impostos o els préstecs. Per l’altra, un estudi sobre titulats universitaris indica que els que cobren per sota dels 1.000 euros bruts al mes han crescut 10 punts a Catalunya en tres anys, fins a situar-se en el 22,3%. O sigui que els futurs adults cada cop tindran sous més migrats i no estaran preparats per gestionar l’economia domèstica. Ho passaran malament.
Això dels diners i els adolescents hi ha dues maneres d’afrontar-ho. O els dónes setmanada, els obres un compte corrent i mires que es responsabilitzin del que gasten i que prenguin les seves pròpies decisions econòmiques. O no els fas cap assignació regular, no els dónes una identitat bancària i els vas solucionant les despeses, de manera que els mantens al marge de la dinàmica economicista. Per adquirir les nocions que demana l’informe PISA, segurament la primera opció és la millor. Però també és veritat que suposa ficar-los de ple en un món regit per l’atractiu del diner. La segona opció deu ser poc realista i una mica massa proteccionista, però pot ajudar a no situar el diner massa d’hora al centre de les seves vides.
Suposo que no hi ha una solució única. En tot cas, tindria lògica que quan comencin a disposar de diners sigui perquè se’ls han guanyat, perquè han experimentat com costa aconseguir-los. El problema és que ara no hi ha feines ni tan sols d’estiu. I el problema de debò és que de grans també els costarà aconseguir-ne, de feina, i quan finalment en tinguin, seran mal pagades. Els adolescents no saben estalviar i els joves no podran estalviar.
