La betaamiloide és la proteïna entorn de la qual es desenvolupa l’Alzheimer, tot i que cada cop creixen les evidències que hi ha altres factors. No és clar, doncs, que en sigui l’origen. En tot cas, aquesta patologia neurodegenerativa progressiva apareix quan el cervell en té en excés. I hi ha molta gent a qui li passa: el 35% de la població mundial més gran de 60 anys la pateix, i se sospita que n’hi ha de diferents tipus, inclòs, per exemple, l’Alzheimer que afecta persones joves. Actualment deu costar trobar algú que no tingui un cas més o menys pròxim. A Catalunya es calcula que hi ha 112.000 afectats, que representen el 70% dels casos de demència. El nombre de morts per l’Alzheimer s’han duplicat al nostre país en l’última dècada. I de moment la malaltia no té cura: el 99% d’assajos clínics amb medicaments han fracassat. És, per tant, una malaltia sense remei, sobre la qual la recerca ha avançat poc, i que representa un problema social creixent, ja que la cura dels malalts és complicada, amb una forta repercussió en la vida familiar: el 80% viuen en família i el cuidador principal d’un malalt en estat avançat ha de dedicar-li unes quinze hores diàries, amb el cost psicològic -i també econòmic- que això té. Tots aquests condicionants fan de l’Alzheimer un complex problema global, tant per a les llars com per al sistema sanitari.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui, des de l’ARA hem volgut contribuir a la divulgació d’aquesta problemàtica, i ho hem fet en col·laboració amb la Fundació Pasqual Maragall, creada per l’expresident i la seva família per promoure la recerca i la conscienciació al voltant de la malaltia. Des de l’any 2007, quan li van diagnosticar l’Alzheimer, Maragall, amb el suport de la seva esposa, Diana Garrigosa, va voler posar el seu cas al servei de la societat. Dirigida pel científic Jordi Camí, la Fundació funciona amb fons privats i, entre els seus projectes, compta amb una cohort (un grup sobre el qual es fa investigació al llarg dels anys) de 2.500 fills de malalts d’Alzheimer d’entre 45 i 75 anys. És el més gran del món d’aquestes característiques: fent-li un seguiment es pretén avançar tant en el diagnòstic precoç (500 dels voluntaris estan sota control mèdic constant) com per estudiar la relació entre l’equilibri del cuidador i l’estat de la persona cuidada. En aquest camp, com també expliquem, hi ha altres experiències d’èxit com un projecte de la Fundació Catalunya La Pedrera d’atenció precoç als malalts lleus.
“Enlloc no està escrit que aquesta malaltia hagi de ser invencible”, va dir Pasqual Maragall al documental Bicicleta, cullera, poma. Perquè volem que tingui raó, avui ens sumem, i retem homenatge, a la lluita diària de tantes persones contra l’Alzheimer.
