Fab10: producció industrial per a tots
“Amb Ikea ja ens hem acostumat a muntar-nos els mobles. El pas següent és que ens venguin només els plànols digitals i nosaltres hi posem el material”. Així veu el futur immediat Tomás Díez, director del Barcelona FabLab i director del Fab10, el congrés mundial de fabricació digital que aquest any té lloc al Disseny Hub de la plaça de les Glòries i altres espais de la ciutat.
Al Fab10 es pot comprovar en directe que canviar el transport d’àtoms pel de bits ja està afectant moltes indústries, més enllà dels sectors musical, audiovisual i editorial que, un darrere l’altre, han comprovat les conseqüències de la digitalització del contingut i la seva distribució. Per exemple, l’habitatge: abans d’entrar al recinte, a la vorera amb vistes a la desconstrucció de l’anell viari, s’està construint la World Fab Condenser, una casa amb peces de fusta i plàstic tallades automàticament al Poble Nou, en un taller de l’Institut d’Arquitectura Avançada a partir de plànols digitals dissenyats en col·laboració per universitats de tot el món. O els vehicles: a dins del Disseny Hub s’està muntant el Fabee City Car, un cotxe urbà amb carrosseria personalitzada de fusta de bambú sobre el xassís Tabby fruit de l’OS Vehicle, un altre projecte internacional d’aplicació del codi obert al sector de l’automoció en què participen equips de Barcelona, San Diego, Tòquio, São Paulo i Manchester. Per tot arreu es veuen funcionar impressores en 3D, màquines làser tallant fusta i cartró i aparells mecanitzant incansablement blocs de material en brut, controlats per ordinadors a partir de plànols digitals de tota mena d’objectes, des de mobles fins a peces de roba passant per joguines i instruments musicals.
En realitat, la fabricació digital no és una novetat: la indústria tradicional fa anys que en depèn per a la seva productivitat. Però els makers, els practicants de la doctrina Fab, la porten a la pràctica a escala domèstica: s’aprofita que les impressores 3D ja són assequibles per traslladar la producció industrial a l’entorn personal, fabricant molts objectes en el lloc on seran utilitzats, en comptes de produir-los en grans sèries en llocs remots on caldrà emmagatzemar-los i transportar-los fins al consumidor. Un cas extrem: a les missions a l’espai ja no caldrà emportar-se de tot, perquè es podrà fabricar allà mateix el que calgui en cada moment. A més, la fabricació unitària permet adaptar el disseny inicial a les necessitats o preferències de cada usuari.
Les màquines que encara són massa cares o voluminoses per tenir-les a casa es poden compartir entre els membres d’una comunitat local, com les que estan naixent al voltant dels fab labs o ateneus de fabricació digital: l’Ajuntament de Barcelona ja en té dos, un a les Corts i un a la Meridiana, i l’alcalde Trias n’ha promès un tercer a la Barceloneta, que es dedicarà a les energies renovables. La ciutat, on fa uns mesos va obrir el primer FabCafé d’Europa on es poden imprimir objectes mentre esmorzes, aspira a ser la primera ciutat fab del món, amb l’ambiciós objectiu autosostenible de produir tot allò que els seus ciutadans consumeixin.
Les tecnologies de fabricació digital han avançat espectacularment en poc temps, igual que els materials: les primeres impressores 3D feien servir un únic tipus de plàstic i només en sortien objectes d’un color. Les actuals proporcionen directament objectes formats per diverses peces ja acoblades. Les tintes conductores permeten imprimir circuits electrònics. Posant el peu dins d’un escàner 3D es poden imprimir sabates a mida, ja que les impressores admeten plàstics flexibles. Amb les màquines de tall làser es poden obtenir dissenys tèxtils probablement impossibles d’aconseguir amb la maquinària convencional de confecció. La BCN3D de la Fundació CIM és una impressora 3D de sobretaula capaç d’imprimir la majoria de les seves pròpies peces, de manera que la tecnologia es pot acabar propagant indefinidament.
Tot plegat pot semblar una mica friqui; molts dels més de 600 congressistes del Fab10, procedents de 50 països, s’autodefineixen així amb un orgull més que evident. I la fabricació digital és encara una indústria molt incipient: alguns dels tallers estan dedicats a les bones pràctiques de finançament de projectes, amb atenció específica al micromecenatge. Però el seu enorme potencial de transformació social queda clar al Disseny Hub amb dos exemples: l’entusiasme que demostren els nois i les noies que participen aquests dies en el Fab Kids, un casal d’estiu centrat en activitats de fabricació digital, i la W.Afate, una impressora 3D creada pel jove Afate Gnikou al seu país natal, el Togo, fent servir només peces d’ordinadors, escàners i impressores vells. Que en aquest racó de l’Àfrica Occidental puguin arribar a fabricar els mateixos objectes que tenim en el nostre món d’opulència, aprofitant les deixalles electròniques que nosaltres els aboquem, té molt de justícia poètica.
El Fab10 continua
Avui i demà el Fab10 s’obre al públic de Barcelona. Pagant una entrada de 10 euros es pot conèixer de primera mà la fabricació digital al Disseny Hub de les Glòries, participant en tallers de disseny, impressió 3D i tall i gravat amb làser, a més de visitar l’exposició de projectes en curs.
El dilluns 7 tindrà lloc el simposi d’especialistes internacionals, un dels actes centrals del Fab10. Hi intervindran acadèmics, representants d’estudis d’arquitectura i disseny i empreses com Airbus, Google i Nike, amb ponències sobre temes que van des de l’economia circular fins als ordinadors de baix cost Arduino i el projecte Ara -res a veure amb aquest diari- de smartphone modular i personalitzable. En aquest cas, l’assistència està reservada als congressistes acreditats.
