TIC i transició nacional

Entre les més de 1.300 pàgines que conformen el Llibre blanc de la transició nacional que el Govern va presentar dilluns, n’hi ha unes 80 que estan dedicades a les tecnologies de la informació i la comunicació. Són les que corresponen al cinquè dels 18 informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), un dels més puntuals de tot el lot: ja s’havia fet públic a mitjans de desembre de l’any passat.

Elaborat per personal de la Generalitat amb el suport d’especialistes externs -entre els quals tinc l’honor de figurar-, aquest informe preveu, d’una banda, les mesures sobre seguretat de les comunicacions electròniques que cal prendre durant el procés i, de l’altra, les que seran necessàries per assumir les funcions en matèria de TIC que ara gestiona l’Estat.

En el document es comprova, entre altres aspectes, que la ciberseguretat és un aspecte crucial per mantenir el país en funcionament des del dia D+1, tant en les funcions pròpies dels organismes oficials com en les d’entitats privades que afecten l’activitat diària dels ciutadans, com les xarxes de comunicació dels bancs. Les TIC són un dels àmbits en què no és aconsellable un trencament dràstic amb l’Estat, ja que caldrà la seva col·laboració en aspectes com el manteniment del prefix telefònic +34 fins que la UIT n’assigni a Catalunya un de propi. A més, hi ha serveis de la Generalitat que depenen de bases de dades residents en servidors de l’Estat. I les operadores de telecomunicacions hauran de decidir amb quina arquitectura de xarxa continuen donant serveis als seus abonats catalans. Existeixen determinats punts d’importància estratègica: entre la Torre de Collserola i vuit centres reemissors principals més es proporciona cobertura de televisió, ràdio i serveis d’emergència al 85% de la població catalana. L’informe també recull el paper que ha de tenir la comunicació 2.0 en la fase de transició del procés. És a dir, a partir d’ara mateix.