Publicitat
Publicitat

Toni de la Torre: “El guionista no estava valorat fins que amb les sèries se l’ha reconegut com a autor”

Entrevista al crític de sèries i autor del llibre 'Joyas seriéfilas'

Periodista de formació, Toni de la Torre es va convertir en crític de sèries ara fa deu anys. Per celebrar l’efemèride, ha publicat Joyas seriéfilas, un llibre que analitza l’evolució de l’autoria en el món de la ficció i que reivindica un centenar de produccions que no han trobat lloc encara en la historiografia oficial.

Enceta l’assaig fent un paral·lelisme entre la revolució que viu el protagonista de Breaking bad amb la que ha viscut el món de les sèries en els últims anys. Quines han sigut les claus d’aquesta revolució?

La gran clau és el reconeixement de l’autoria, que es produeix sobretot per la voluntat dels guionistes de la indústria de lluitar per assolir aquest prestigi. D’aquí el paral·lelisme amb el personatge de Breaking bad que, en un moment de la seva vida, decideix ser tingut en compte. Després dels anys cinquanta, la figura del guionista no es valorava fins que amb les sèries se l’ha reconegut com a autor.

Aquest punt d’inflexió perquè es doni aquest reconeixement, quan es produeix?

Per una banda hi ha el punt d’inflexió de l’HBO, que dóna l’oportunitat a un grup de guionistes per produir obres amb ambicions artístiques, com Oz i Los Soprano. Per l’altra, també hi ha un reconeixement públic, que és el que va néixer amb Lost i la capacitat de J.J. Abrams de presentar-se davant el públic com a autor i com la cara darrere el fenomen.

Canvia la manera de seguir les sèries el fet que els espectadors posin cara als autors?

Passes de veure les sèries com un producte d’entreteniment fet per vendre i atreure públic, a veure-les com un producte resultat de l’ambició, de les idees artístiques, de la voluntat d’expressar coses d’un autor.

A Joyas seriéfilas reivindica un centenar de títols que han passat desapercebuts. Amb quin criteri ha fet la tria?

Com a crític et puc parlar sobre Breaking bad i l’anàlisi et pot agradar més o menys, però si et parlo de Burning Bush és probable que no la coneguis de res i jo faci de vehicle perquè tu hi arribis. M’agrada pensar que aquesta funció és una part important de la meva feina. Tothom coneix Homeland, però no l’original en què es basa, Hatufim. N’hi ha que les he posat perquè van ser cancel·lades però que mereixen ser vistes igualment, com Rubicon, i n’hi ha d’altres perquè hi ha gent que admira David Simon i The Wire però, en canvi, no ha vist la sèrie que ho va precedir tot, Homicide. Al llibre no hi ha The wire o Los Soprano perquè considero que a la gent que li agraden les sèries ja n’ha sentit a parlar i si no les ha vist és perquè no ha volgut. Però no he buscat sèries que tinguin males xifres d’audiència, sinó que siguin interessants i d’altres amb audiència que no coneix ningú.

Al llibre també s’hi troben referències europees, asiàtiques i llatinoamericanes. Quins són els punts forts d’aquestes “denominacions d’origen?”

Ara mateix l’única indústria fora dels Estats Units que tingui un punt fort definit és la ficció nòrdica. Ha sabut agafar el gènere literari criminal i transportar aquest segell al món de les sèries, d’una manera molt semblant a la dels anglesos amb el drama d’època. La resta de geografies o indústries culturals estan traient el cap però no tenen una marca definida, són molt disperses. Amb tot, una de les millors sèries nòrdiques que hi ha al llibre és Äkta manniskör, de ciència-ficció.

Que EUA s’hagin fixat en Los misterios de Laura i Polseres vermelles és símptoma d’una evolució qualitativa de la ficció d’aquí?

Crec que és a l’inrevés: no som nosaltres els que hem fet un gran canvi, sinó que són ells els que miren més cap aquí. Tenim molts problemes estructurals per arribar al nivell, ja no dels Estats Units, sinó de regions petites com Flandes, que tenen una indústria serièfila espectacular. Cada vegada, els Estat Units busquen remakes en llocs més inhòspits. Això sí que és globalització, abans no hauria passat.

Quin futur augura a les sèries en temps de Netflix i Hulu?

Com més finestres hi ha, com més serveis d’streaming es posen en marxa, més producció. Quan Netflix s’hi va posar, va arrossegar un seguit d’empreses a fer el mateix, com ara Amazon, Sony, Microsoft o Yahoo. Les noves fórmules de consum generen més consumidors i oferta.

De les sèries que està veient ara, quines afegiria al llistat de joies del seu llibre?

En diré una però amb reticències perquè només he vist el primer episodi, que sempre pot ser enlluernador. És The affair, una sèrie de Showtime i creada per Hagai Levi, que explica la història d’una infidelitat i divideix el punt de vista entre els dos protagonistes. Ha posat les expectatives molt altes però s’ha de veure si els següents capítols estan l’altura.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT