El procés no prova a la premsa de Madrid

BarcelonaDes de la multitudinària manifestació de la Diada del 2012, Catalunya ha intensificat (i convertit en crònica) la seva reivindicació de poder decidir el seu futur polític. És el famós procés, que ha format part central del relat que, dia a dia, teixeix la premsa sobre l’actualitat. I ho ha fet amb dues visions molt diferenciades des del punt de vista editorial, depenent de si qui ho explicava era un diari amb seu a Barcelona o a Madrid. L’estudi de com han evolucionat les vendes de premsa els setembres dels últims tres anys demostra que els diaris d’abast estatal han perdut presència i penetració a Catalunya.

Així, durant el 2013 de cada cent diaris que es venien en paper a Catalunya (fos al quiosc o a través d’una subscripció individual) un 16,6% corresponien a capçaleres editades a Madrid: El País, El Mundo, Abc i La Razón. Aquest percentatge ha anat baixant i la mitjana entre gener i setembre d’enguany ja era d’un 15,5%. Onze dècimes de punt poden no semblar gaire cosa, però indiquen una caiguda en termes relatius d’un 6,6%.

L’evolució del nombre absolut de vendes també indica una evolució diferent de la premsa catalana i l’espanyola. El 2013 els diaris d’abast estatal col·locaven 42.467 còpies de pagament en paper. La xifra, en només un any, ha baixat fins als 36.153 diaris venuts: un descens d’un 14,8%. Aquesta dada cal ponderar-la amb el descens generalitzat de vendes ordinàries en paper que registren les capçaleres arreu del món (i l’augment en paral·lel de les subscripcions digitals). Però, sigui com sigui, la premsa catalana registra una evolució més bona, ja que, tot i baixar igualment, ho fa només un 7,2%, o sigui menys de la meitat que les capçaleres homòlogues espanyoles.

Cauen més a Catalunya

Una altra dada que demostra el problema específic d’aquestes capçaleres a Catalunya és que, al conjunt d’Espanya, els quatre diaris de Madrid també perden però menys: un 8,6%. Aquest descens, més acusat que el dels diaris de Barcelona a Catalunya, indica també que el relat que estan fent del procés i el moment polític del país no està resultant tampoc un argument de compra prou atractiu per al lector de fora de Catalunya.

Per capçaleres, la que presenta una evolució més negativa és El País. El setembre del 2012 registrava unes vendes ordinàries de 28.803 exemplars que, vint-i-quatre mesos més tard, s’havien vist reduïdes pràcticament un terç (31,9%) fins als 19.630. Aquest 2014 manté una mitjana de 21.359 exemplars, la qual cosa representa un descens d’un 16,3% respecte a només un any enrere. Al conjunt d’Espanya, el diari de Prisa ha retrocedit, però no tant: un 9,3%.

El Mundo també ha patit un retrocés important, d’un 21,7%, ja que ha passat de les 9.640 còpies a 7.752, del setembre del 2012 al setembre d’enguany. I repeteix la tendència del seu competidor. A Espanya ha baixat en l’últim any un 17,5%, però a Catalunya la patacada és encara més acusada, ja que perd un 22,9% de les vendes a quiosc i subscripcions individuals.

Una tercera perspectiva que aboca a la mateixa conclusió passa per examinar quin percentatge de vendes de cada capçalera de Madrid correspon a Catalunya. Més enllà que s’han d’enfrontar a premsa que pot oferir més proximitat (però que, amb menys difusió per demografia, tenen un pressupost més limitat), la tendència torna a ser aquí negativa. El 2013, de cada 100 diaris que venien El País, El Mundo, l’ Abc i La Razón, un 7,2% ho feien a Catalunya. Un any més tard, el percentatge ha retrocedit fins a un 6,7%. És a dir, cada cop el mercat català és més irrellevant per a aquests rotatius. El diari que més dependència conserva encara és El País, amb un 9,3% de les seves vendes en territori català, però la xifra és lluny encara del 16% que suposa la població del país respecte a la del conjunt de l’Estat. L’ Abc, per contra, és el diari que ven menys a Catalunya: només un 2,7% sobre el total.