Publicitat
Publicitat

NOU PROGRAMA

El meteoròleg Mario Picazo presentarà 'Climas extremos', que s'estrena dimarts

La 1 visitarà els punts de la Terra amb climes més extrems

La 1 estrenarà dimarts Climas extremos, un espai conduït per Mario Picazo sobre l'adaptació als fenòmens climàtics més durs. Per començar va al poble que va registrar el fred més intens de la història.

Al poble d'Oimiakon, a l'extrem oriental de Sibèria, s'hi va registrar el 26 de gener del 1926 una temperatura de -71,2 graus centígrads. És el fred més intens que s'hagi registrat a l'hemisferi nord en tota la història, i també la temperatura més baixa registrada mai en un lloc habitat. I encara que aquesta dada no és més que un registre molt puntual, el cert és que la temperatura mínima en aquesta localitat durant l'hivern sol situar-se al voltant dels 50 graus negatius.

És evident que no són unes condicions agradables per fer-hi vida ni per gravar-hi un programa de televisió. Però és allà, a Oimiakon, on es va rodar el primer episodi de Climas extremos , una nova sèrie de reportatges que veurà la llum dimarts als volts de la mitjanit a La 1.

La cara més visible d'aquest nou projecte és el meteoròleg Mario Picazo, que va idear el format juntament amb el cap de la productora La lupa, Oriol Gispert, fa gairebé una dècada. El rodatge del pilot, però, va tenir lloc durant l'any passat, i va ser llavors quan TVE va mostrar el seu interès en el programa. Ara per ara se n'han rodat quatre episodis, que previsiblement s'emetran durant el gener. "Depenent de com vagin aquests capítols -explica Gispert- veurem quin serà el futur de la sèrie, que té llarg recorregut".

Com el seu nom indica, l'objectiu de Climas extremos és visitar les zones del planeta en què les condicions climàtiques són més dures per descobrir com s'ha adaptat a un entorn tan hostil la gent que hi viu. "La intenció no és tant parlar del fenomen climàtic, que també, sinó sobretot fer una mirada antropològica. La protagonista és la gent", explica a l'ARA Picazo, que en cada capítol experimenta en carn pròpia la realitat dels llocs que visita.

Durant la seva estada a Oimiakon, per exemple, va constatar que, a diferència del que creu molta gent, "no és el mateix estar a 17 graus sota zero que a 47". A -17, diu, "pots estar mitja hora al carrer, però a -47, per molt abrigat que vagis, no t'hi pots estar". Tot i així, assegura: "La gent té cert grau de confort, els nens van a l'escola -sempre que no s'estigui per sota dels 52 graus negatius- i simplement han de fer molta vida dins de casa i sortir només per recórrer distàncies curtes".

Més enllà d'aquest pol del fred, Picazo i la resta de l'equip de Climas extremos han visitat, en els altres tres programes ja enregistrats, l'estat nord-americà d'Oklahoma -que té el rècord de més tornados per quilòmetre quadrat anuals-, l'illa canadenca de Terranova -on hi ha pobles que passen més de 200 dies cada any envoltats de boira- i el desert d'Atacama, a Xile -on només s'ha recollit mig litre d'aigua de pluja en les últimes quatre dècades-. De moment, el meteoròleg considera que el fred extrem d'Oimiakon és el que més li ha costat de suportar, però admet: "Encara no hem fet el capítol de la calor, que per a mi segurament serà més dur, perquè no la porto gaire bé".

La llista de fenòmens climàtics a tenir en compte pot ser llarga, però fins i tot si s'arriba a esgotar, el programa podria seguir endavant: "A cada lloc la gent ho viu d'una manera diferent", destaca Gispert, reforçant la idea que la voluntat del programa és aprofundir en la capacitat d'adaptació a condicions completament adverses. Tot i així, el responsable de La lupa deixa clar que el programa no té una voluntat documental, sinó que s'encara més a l'entreteniment, amb un format "molt amè".

A més de La lupa, participen al projecte dues productores més: La quimera -també catalana- i Atmosférica, el màxim responsable de la qual és el mateix Picazo.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT