Estupor i tremolors, com va consignar sant Agustí, eren les dues manifestacions principals de l’estat d’ànim del patriarca Feliu Pocapena després d’haver escoltat les intencions del guru Artemi (o Arhindastruph Ramhalhamadingdam, segons s’escaigués) de la seva pròpia boca.
-Que jo l’ajudi a estafar la meva esposa? -va preguntar Feliu Pocapena, obrint molt els ulls i ensenyant els palmells de les mans-. Però que s’ha begut l’enteniment? Com gosa proposar-me una barbaritat com aquesta?
-Va, va, senyor Pocapena -va contemporitzar el professor de ioga-. De més grosses se n’han vistes.
-Miri que conec personalment el conseller Espadaler i amb una trucada puc fer que es presenti aquí una unitat especial dels Mossos per emportar-se’l -es va desesperar el patriarca Feliu Pocapena-. I, si oposa resistència, encara li pegaran amb l’última adquisició del seu arsenal, el dau de parxís!
Efectivament, la policia nacional havia sembrat últimament el pànic disparant indiscriminadament daus de parxís i discos de la Companyia Elèctrica Dharma sobre la població revoltada. Què serà el següent, la integral dels Metallica?, es preguntava al Parlament l’oposició, indignada.
-A vostè, senyor Pocapena -va replicar calmosament el professor de ioga-, no li convé cap intervenció policial. Ben al contrari, si les autoritats s’assabenten de la seva sicav i dels negocis que té amb els meus companys del GURPS, és previsible que tingui problemes.
A Feliu Pocapena no li va quedar més remei que donar la raó al seu interlocutor.
-És cert -va afirmar-. Vostè és un delinqüent, però jo en sóc un altre, tot i que relativament menor. Què és el que em proposa, Artemi? O li he de dir Arhundraskham Rumhanidetroith?
-Digui’m com vulgui -va somriure el guru, triomfant-. El que jo li proposo és el següent: els meus camarades li reclamen cent vuitanta mil euros, vostè en té dos-cents cinquanta mil. La seva esposa en té un milió. Li estafem aquest milió a la seva dona, vostè paga el seu xantantge als meus amics i la resta ens la repartim entre vostè i jo. I ningú n’ha de saber res. Com ho veu?
-Una mica indecent, fins i tot per a mi -va tartamudejar el patriarca Feliu Pocapema.
-No sigui modest -el va animar el professor Com-Es-Digués-. Connecti amb el seu animal interior i veurà com tot flueix.
-I quin és, el meu animal interior? -va preguntar Feliu Pocapena, que als seus gairebé setanta-cinc anys no s’havia preocupat mai d’aquesta qüestió.
-Home, no hi ha dubte -va contestar el professor de ioga-. En el seu cas es tracta d’una medusa. Animal unicel·lular, tòxic i adaptable gairebé a tot.
