Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Ajuntaments que no arriben a final de mes

Un tret dels últims trenta anys que el meu pare encara no ha acabat d'entendre (i fa bé) és el procés frenètic que ens va portar primer de l'instint de l'estalvi a viure al dia, i després de viure al dia a fer-ho endeutat. No parlo de la gent que no té més remei. Ell no ha comprès mai per què no estalvies primer i compres el cotxe després. I sobretot per què calia comprar sempre un vehicle superior al que podries pagar sense l'ajut d'un crèdit. Repassar els anuncis de les entitats bancàries donaria claus i faria posar vermella molta gent, però no és el tema d'avui. Toca parlar dels ajuntaments, protagonistes de l'estiu per endeutaments escandalosos (alguns més que viure al dia ho feien amb els diners dels propers deu anys), i notícia avui perquè alguns ja no podran pagar el mes d'octubre als treballadors si no s'auditen a corre-cuita per cobrar del ministeri. Els municipis fins ara se solien classificar alfabèticament o per població i ara apareixen en llistes negres per grau d'endeutament o de morositat. El setembre que avui encetem serà més inestable que l'agost però menys que l'octubre. Perquè potser salves les nòmines, però pels pèls: arriba un mes que té un dia menys i ja fas tard. Tapes una via d'aigua i se n'obre una el doble de grossa. Vénen emocions però no suspens, perquè es veu a venir el final: tot plegat arriba un dia 30 però no arriba la nòmina. I això, poble a poble.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT