BarcelonaHi haurà querellíssima i els diaris del perpetu diàleg es colpegen el pit –o els editorials– com a mostra de dolor. És la portada d''El Periódico' la que mostra més descarnadament l'esquinç que viuen els defensors de la tercera via per l'acció de dues forces oposades: "Querella criminal", exclama l'expressiu títol de portada. "Rajoy vol iniciar el diàleg amb la Generalitat" diu, aleshores, un subtítol. És allò d'aquell refrany castellà 'A Dios rogando y con el mazo dando' –que en realitat vol dir una altra cosa, però, ai las, es pot adaptar perfectament a la-cosa-nostra–. 'La Vanguardia' també lamenta, en un editorial titulat lacònicament "Un error", que "els problemes polítics complexos mai no es poden resoldre al jutjat. La complexa situació que es viu reclama acords". I explicita un curiós agermanament: "No estem sols en aquest plantejament. En la mateixa direcció s'han pronunciat els dos diaris més destacats de Madrid", en referència a 'El País' i 'El Mundo'.
I, efectivament, l'editorial d''El País' és bastant coincident. "Dur el xoc al terreny jurídic no anul·la tota possibilitat de diàleg polític, però el redueix al mínim", diu en un text on introdueix el desconcertant concepte de "forta minoria independentista". També 'El Mundo' invoca el diàleg, però amb una cabriola interessant. El diari defensa que "és necessari distingir entre l'itinerari polític i la resposta judicial a l'hora d'afrontar el desafiament separatista de la Generalitat". Però no explica com es pot negociar amb qui estàs intentant inhabilitar al mateix temps, a cop de 'dura lex'. Ni tampoc aclareix –en una mancança compartida per les altres capçaleres invocadores del diàleg– quantes altres galtes cristianes s'han de parar abans de considerar que la negociació és una via esgotada. Si és que mai va existir.
