Del sexe oposat al que pertany
El DIEC2, EL DICCIONARI en línia normatiu, té la modèlica política de transparència d'incloure documents que recullen totes les esmenes que s'hi han fet. En l'últim, de fa 3 mesos, constato que sovint són petits canvis formals de redactat, cosa que exemplifica molt bé com i en què la norma dubta i evoluciona.
A l'entrada transsexual , on hi deia "que se sent del sexe oposat al que pertany" ara hi diu "que se sent del sexe oposat a aquell al qual pertany".
A primer cop d'ull diria que la frase, un cop esmenada, és més feixuga i forçada sense que, per això, sigui més entenedora. Calia corregir-ho?
L' al que resulta d'una doble simplificació. D'una banda, d'elidir sexe per no repetir-lo. És una estratègia habitual i inqüestionable. Es dóna, per exemple, a "És un carrer paral·lel al (carrer) que som ara" o "És un fill diferent del (fill) que tu coneixes".
De l'altra, de reduir a la forma que un relatiu que, sense l'elisió de sexe , esperaríem que fos al qual o ( a què ): "oposat al sexe al qual pertany".
Això és possible perquè oposat i pertany regeixen la mateixa preposició: la a. I és per aquest motiu que "Del sexe diferent del que pertany" no seria acceptable.
Són regles internes del català que eviten recarregar la frase i que un parlant sap fer servir amb naturalitat encara que no les sàpiga explicar. Per això jo aconsellaria als mestres que no fessin, ni fessin fer, aquest tipus de correccions als seus alumnes, per molt que la versió corregida que ara hi ha al DIEC2 sigui molt més fàcil d'analitzar gramaticalment.
