26/04/2013

Estalvis que retraten

2 min

La Caixa té l'hàbit de pensar les campanyes publicitàries en castellà i després traduir-les barroerament al català. I aquest menyspreu per la llengua del país fa que de facto dediqui una fortuna a difondre flagrants castellanismes que n'erosionen la genuïnitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa un parell d'anys ja vaig denunciar un ús de donar la volta ("Dóna la volta a la teva hipoteca") per capgirar que és especialment aberrant tenint en compte que, en aquest cas, la forma catalana és la més àgil.

Ara hi torna demanant-se "Què deurà ser allò que em farà gran?" Una pregunta que, de fet, en català sona estúpida, perquè allò que ens farà grans -tots ho sabem- és el pas dels anys.

Per això, quan l'anunci t'acaba revelant que ens farà grans "ser fidels a nosaltres mateixos", et vénen ganes de no ser-ho per mantenir-te jove. Això no et passa amb la versió castellana, perquè hacerse grande no vol dir fer-se vell sinó arribar a l'èxit i la glòria en algun camp.

Però la pregunta també grinyola pel deurà ser . I novament cal anar a la versió espanyola, al "¿Qué será aquello que me hará grande? ", per entendre què passa.

Al traductor barroer se li barreja el futur no genuí d'"Ara seran les 10 " amb el genuí de "Qui serem demà?" i, volent cobrir tots els flancs, acaba decantant-se per l'estrany híbrid què deurà ser en lloc d'apostar pel correcte però suspecte què serà .

Ara bé, el problema de fons és un altre. El problema és que qualsevol anunci ben parit juga massa amb el sentit de les paraules perquè sigui traduïble. És a dir, no se'n pot fer una traducció sinó una versió, que sol comportar canvis substancials. ¿Té prou diners La Caixa per fer-la? Malgrat la crisi, jo diria que sí.

stats