Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Ferran Mascarell: L'aplom del dèspota il·lustrat

En el terreny cultural té, com Pujol, el país al cap. Més urbanista que arquitecte, ha nascut per planificar amb amplis horitzons. Res l'ofega tant com la disciplina de partit que exigeix obeir i treballar poc. És transversal perquè se sent cridat a deixar petja en la història.

El seu parlar calmat i persistent derrota per esgotament. S'escolta i es fa escoltar amb un discurs farcit de referències que embolcalla i sufoca com un edredó de plomes.

Progressista amant de l'ordre, aspira a una civilitat socialdemòcrata. Ho raona tant tot que dissentir-ne fa salvatge. Dirigir L'Avenç set anys el va amarar d'alta cultura, i ara només concep construir el país des d'un catalanisme deucentista.

Fa cara de bona persona i és de tracte pròxim i càlid. Amb xiuxiueig de consiliari, ha captivat i aixoplugat ànimes perdudes de creadors sota el paraigua institucional. Dos cops ha intentat ser alcalde però el seu elitisme il·lustrat desperta poques simpaties dins els aparells.

L'altre càrrec somiat li arriba amb el calaix eixut: sabent massa de tot pel poc que pot fer. I aquesta impotent clarividència fa que l'irriti qualsevol crítica, sobretot si el fica al sac dels polítics sentint-se, com se sent, un humanista.

Però la seva potència com a teòric de la gestió cultural i l'espessa xarxa de complicitats creada amb tants anys el fan massa valuós perquè surti a compte prescindir-ne.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT