Fabienne Brugère és una filòsofa francesa. Ensenya a la mítica Universitat de Vincennes, que té en el seu currículum noms com Gilles Deleuze, Jacques Rancière i Jean-François Lyotard. En el seu llibre La politique de l’individu dibuixa quatre figures de l’individualisme: el neoliberal, que accepta sense crítica la condició d’home econòmic autosuficient, portador dels mites de la competència com a mesura de totes les coses i de l’emprenedoria com a via de salvació (tot i que, com sabem, només una de cada deu start-ups arriba als tres anys de vida); el consumista, penjat d’una relació que mai s’esgota, sospirant sempre per la pròxima cosa que comprarà, festejat per la propaganda del culte d’ell mateix i pel narcisisme com a forma desesperada de reconeixement; el moral, que malda per aconseguir l’ideal clàssic de l’autonomia personal, és a dir, de la capacitat de pensar i decidir per ell mateix; i el dels modes de vida, que busca compartir espais i experiències amb altres persones, amb la voluntat de crear formes diferents de realització.
L’escriptor Jorge Edwards em deia que és interessant veure com en una ciutat tan descomunal com São Paulo la vida es fa cada cop més als barris i la gent es crea espais de proximitat més o menys autosuficients. Ho vaig relacionar amb la quarta figura de Brugère. I em va semblar una imatge del món globalitzat, on, malgrat les fortes dinàmiques d’homogeneïtzació, hi ha també una potent inèrcia cap a moblar de nou els espais pròxims.
Les dues primeres figures de Brugère representen l’adaptació al model de governança actual. Les altres dues són formes d’expressió d’incomoditat. I la insatisfacció és creativa. Aquestes segones van forjant les trames que podrien donar una sortida de l’actual sistema de dominació. Són els ciutadans que, en lloc de bolcar innocentment a la xarxa la informació amb la qual els pocs propietaris dels megaservidors es fan milionaris i controlen les nostres vides, la utilitzen per posar en evidència els excessos del poder, per exigir transparència i exercir vigilància des de baix, i per crear noves formes de viure i de compartir.
