Publicitat
Publicitat

Miguel Ángel Blanca: "Follar provoca carinyo"

29 anys. Músic i guionista. Té una productora: Boogaloo Films. I una banda: Manos de Topo. Els estimes o els odies. Acumula més d'un disgust i llueix els primers cabells blancs. Té un passat de heavy i veu el futur de forma optimista. Li agrada algun capítol de Sexo en Nueva York i té debilitat per les cintes de súper 8 dels altres. Un voyeur. Està convençut que sense desamor no hi hauria cançons i fa servir la banda de teràpia. El seu tercer disc al capdavant de Manos de Topo es diu Las 7 diferencias. Als diaris, però, ja te'n fan buscar 8.

Habitació 310, suite Barcelona. Llit de 2 metres d'ample, llençols ben estirats. Fruita a la taula, whisky al minibar. Ametlles. El Miguel Angel arriba 10 minuts tard, porta americana de tacte aspre i barba de més de dos dies. Saluda breu i sobrevola l'espai amb la mirada. Després saluda. M'hi apropo i pregunto: t'agrada l'habitació? Prefereixo les pensions.

OR I TEMPS. Baixem al bar. No hi ha ningú. Seiem sols entre coixins cars. Demanem un cafè i el cambrer -jaqueta impecable- hi posa unes galetes. Són les 12.00 però el seu rellotge daurat marca les 9 en punt. No es mou, està parat: no et funciona el rellotge? Li dic. Ell fa un silenci llarg, es mira el canell i m'ho explica: Tinc molts malsons i a les nits crido. Sóc mig somnàmbul i per sortir del malson necessito una referència que em torni a la realitat. Llavors miro el rellotge -daurat, sempre les 9.00- i sé que tot anirà bé. Et passa sovint, això? Sí. Dormir amb mi és perillós.

TERÀPIA I AMOR. Com tothom, el Miguel Angel, té les seves coses. No és un gran músic ni un gran amant, però amb Manos de Topo ha aconseguit crear una banda contra tot pronòstic: un heroi. Tot plegat va començar per pura diversió i amb la broma ja porten 3 discos. Per a què serveix la música? Nosaltres som un grup de teràpia: ens fem de psicòleg els uns als altres. A les penes, cançons? Sí: a través de la música expulsem els nostres dimonis. En els vostres discos hi ha molt amor i desamor, què us passa amb les dones? Res: les analitzem molt i pensem molt en elles. Estimem les dones. Recordes la teva primera nòvia? Sí. Va ser a Banyoles: jo tenia 2 anys, ella era rossa i es deia Irene. Si ella no hi era, jo no menjava. Segueixes estimant al límit? Amb els anys menys: ja he viscut unes quantes guerres i sé on hi ha les mines. Ara surto a la batalla amb armadura.

PEIX I 'GROUPIES'. Parla en castellà i de tant en tant cola alguna paraula en català; fa comèdia de coses dramàtiques i es morirà explicant històries: sigui amb pel·lis, contes o cançons. Parlem de la màgia de l'escenari: teniu moltes groupies ? Potser sí, però no hem lligat mai amb elles: jugues amb massa avantatge. Massa fàcil? Per lligar has de partir del mateix nivell o fins i tot estar per sota: si tens tot el peix venut, deixa de ser interessant. Home de reptes, fill satisfet: ¿els teus pares escolten els vostres discos? El primer no, el segon d'amagat i el tercer a tot volum i en públic. Pausa i aire de satisfacció: veure els meus pares a L'Auditori és de les coses més boniques que m'han passat.

SEXE I FI. A la veu, lament. A les lletres, veritats. Cantes que follar provoca carinyo. Cert? Absolutament. És la regla dels 3 claus: si repeteixes, t'encarinyes i t'acabes enamorant. S'ha de vigilar amb el sexe. També dius que a vegades no dónes la talla fent l'amor. És veritat? Sí. Hi ha moments en què no dónes la talla i el millor que pots fer és admetre-ho: ho parles i fi del problema. Dius que t'agrada sentir roncar i que hi hagi cabells al lavabo. Que romàntic, no? Al principi d'una relació tot t'està bé. Després es complica. Començar és fàcil? Sí. I acabar difícil. Pausa i una última pregunta amb ironia desesperada -que llança ell-: Com es pot viure pensant que tot s'acabarà? Com es fa això, Bibiana? Un malson. Sort del rellotge: és daurat, i segueix marcant les 9.00.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT