Garantint la llibertat
Està en marxa el procés per tal que el Parlament accepti a tràmit la iniciativa legislativa popular per una renda garantida ciutadana. Les dificultats per al debat estan emmarcades en el vessant pressupostari, però cal anar més enllà i veure els beneficis socials que aporta i el canvi de model que suposa en la lluita contra l'exclusió.
El risc d'exclusió social és, actualment, una greu amenaça per a una part important de la població, i, de manera molt especial, per al 52%, ja que, com assenyala l'ONU en els seus informes, la pobresa és femenina: 7 de cada 10 pobres que hi ha al món són dones.
L'estat espanyol és el segon país de la zona euro amb més persones en risc d'exclusió social o de pobresa, tan sols superat per Grècia. La Comissió Europea considera que aquest tipus de situació es dóna en tres casos: quan no s'arriba a un nivell mínim d'ingressos malgrat haver rebut totes les transferències de l'Estat (subvencions o ajuts), quan l'atur de llarga durada es converteix en estructural en gran part dels membres de la família i quan existeix un risc de privació material severa (per exemple, no poder pagar les factures o no poder mantenir la calefacció de la llar). Cada cop són més les persones que es troben en alguna d'aquestes situacions. La precarietat laboral, menys poder adquisitiu, més responsabilitats familiars i l'escàs accés de les dones a càrrecs de decisió fan que siguin un grup social que acumula més factors d'exclusió social, independentment de la seva intensitat.
Catalunya no és una excepció en aquesta anàlisi. Al nostre país, el risc de pobresa (o situació de pobresa) té més incidència entre dones (43,5) que entre homes (39,8) i molt especialment quan les dones tenen més de 65 anys, una etapa en què augmenta molt significativament. A més de les dones grans, el següent col·lectiu amb més risc de pobresa i vulnerabilitat és el de les dones que encapçalen famílies monoparentals amb fills i filles o altres persones dependents a càrrec, que suposen el 48% del total. De totes les famílies monoparentals, només el 15% estan encapçalades per homes. D'altra banda, cal tenir presents aspectes fonamentals com les condicions laborals diferents i discriminatòries: la bretxa salarial, la contractació a temps parcial, el sostre de vidre als llocs de direcció o les dificultats per accedir a un lloc de treball creen vulnerabilitat social i reforcen el rol social que se'ns atribueix a les dones, cosa que agreuja la falta de reconeixement del treball familiar i de cura que majoritàriament fan les dones.
A aquesta situació cal afegir-hi les retallades socials i de drets en l'estat català del benestar que havíem anat construint, unes retallades que, ben sovint, recauen sobre les espatlles de les dones, que perdem serveis que cobrien allò que "ens pertocava" fer, alhora que també retrocedeixen les polítiques de dones que començaven a avançar de forma valenta i decidida cap a un reconeixement real dels drets de les dones.
En aquest context cal plantejar la proposta de la renda garantida ciutadana (RGC). La RGC es concreta en la voluntat de garantir que cap persona visqui sota el llindar de la pobresa, un llindar establert per la llei de prestacions socials aprovada al Parlament de Catalunya el 2006. Una renda condicionada al fet de no disposar d'ingressos econòmics superiors als mínims garantits per viure. Una renda individual que es pot reconèixer a partir de la majoria d'edat o l'emancipació legal. Un dret no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l'obligació de participar en accions d'inserció social i laboral. La RGC concreta el dret de les persones a viure en dignitat i llibertat, un dret bàsic reconegut en la legislació nacional, estatal i internacional: el dret a la vida digna.
Una renda garantida de ciutadania, però, no pot per si sola canviar l'estructura social ni tan sols produir una igualació significativa dels recursos de les persones, però sí tenir un efecte pal·liatiu i sovint preventiu d'alguns dels temibles efectes de la desigualtat. Per això resulta de vital importància treballar per la suficiència econòmica i l'apoderament femení, per tal d'aconseguir una ruptura amb l'exclusió social en qualsevol dels seus àmbits. Això significa avançar en la integració de les dones com a éssers humans de ple dret a la societat. Per totes aquestes raons considerem imprescindible el desenvolupament i l'aplicació sense més dilacions d'una renda garantida a Catalunya tal com la defineix el nostre Estatut.
