Des de sectors contraris a la independència se sol desqualificar el moviment sobiranista per la seva presumpta irracionalitat intrínseca. Per ells, la gent que va omplir els carrers de Barcelona està manipulada per l’ establishment local. Recordem el que és obvi: en qualsevol societat els que més tenen intenten exercir la capacitat normativa, i la lluita per l’hegemonia ideològica és consubstancial a la realitat social. Això val per a Catalunya, per a Espanya, per a les famílies, per a les empreses, per als convents i per a les escoles. No hi ha poder sense persuasió. ¿La visió d’Espanya que un pot tenir si només veu Televisió Espanyola i Telemadrid, si escolta la Cope i compra La Razón o l’ Abc és més plural, oberta i representativa que la que pugui tenir de Catalunya qui vegi TV3, escolti Catalunya Ràdio i compri El Punt Avui? Les hegemonies culturals es configuren a partir de relacions complexes de les quals els ciutadans no són només passius receptors, sinó també actors decisius: la força no està mai d’un sol costat.
La gent té mil raons per sortir al carrer, pensades i sentides. L’actitud racional no és la desqualificació genèrica, és preguntar-se per què s’ha arribat fins aquí i què es pot fer. Els sentiments -una pulsió de prolongació cap a l’exterior per buscar empatia fora de nosaltres- formen part de la política i s’ha de saber operar amb ells. Respondre als sentiments menystenint-los amb suficiència perdonavides segur que no és racional.
La racionalitat diu que s’han equivocat els que es pensaven que tot era un bluf i que el procés es dissoldria sol; que han resultat errades tant l’estratègia del no fer res com la del frontisme, com demostra la consolidació del sobiranisme; que un ampli sector de la població exercirà el seu poder perquè el procés tiri endavant; que seguir negant reconeixement polític a les seves demandes només afavoreix la confrontació; que ens acostem a una prova que marcarà el futur: la resposta a la probable no realització de la consulta; que el procés serà llarg i trigarà a desencallar-se, i que estem davant de conflictes que afecten directament l’ statu quo. I és això el que dol a alguns.
