Publicitat
Publicitat

RAONS

Responsabilitats compartides

A l'hora d'analitzar la realitat política i social hi ha una certa tendència a minimitzar els components sentimentals i psicològics dels problemes i a creure que tot es pot explicar en termes de racionalitat econòmica. Però el factor humà compta molt, per desgràcia dels científics socials, perquè l'economia humana del desig és molt difícil de reduir a xifres i a fórmules matemàtiques. Per això, de vegades, la literatura ens ajuda a entendre la societat millor que milers d'enquestes.

Diuen els periodistes que segueixen les reunions europees que amb l'arribada d'Hollande ha baixat el clima de tensió. No és estrany. Alliberar-se de l'histerisme permanent de Sarkozy segur que alleugera l'esperit de qualsevol col·lectiu. L'estil Hollande busca més compartir que imposar. És una qüestió clau. Tony Judt, en el seu llibre testament Pensar el segle XX defensa "una idea de la societat com a espai de responsabilitats compartides". Perquè sigui possible, cal que es donin unes mínimes condicions d'igualtat entre els diferents actors; altrament, les responsabilitats són imposades -com passava amb el tàndem Merkozy -, no compartides.

Un exercici de sobirania del poble francès, l'elecció presidencial, ha remogut les aigües europees suficientment perquè sembli que el clima canvia cap a bé. La política democràtica té aquestes coses: quan tot sembla tancat i barrat, la ciutadania és capaç de trobar un forat perquè entri una miqueta de futur. Només que s'aconseguís un mínim reequilibri d'Europa, amb les relacions de forces menys decantades d'un sol costat, ja hi hauríem guanyat molt. Seria el primer pas cap a l'objectiu principal de construcció d'una Europa política sòlida.

El sociòleg Bikhu Parekh es pregunta: ¿com es pot reconstruir el sentit del que és comú en un univers social volàtil i alienat? Per als que creiem que la solució és en la política, de la resposta a aquesta pregunta en depèn el futur de la democràcia i d'Europa. La vida en societat és més que una qüestió de diners. Els humans necessiten un imaginari d'emancipació per no morir d'asfíxia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT