El mestre? -va preguntar Elies Pocapena, sense saber de què li parlava la mare. La seva neurona es concentrava en el document notarial que acabava de fer signar a l’àvia Mercè, que a cada instant roncava amb més força des de la seva chaise longue.
-Arinuhadithanta Raixmàninov -va precisar la matriarca, que mai aconseguia aprendre el nom de memòria-. El meu mestre de ioga, que no te’n recordes, fill?
-Oh, i tant! Arinkadanemov Raputathsatra, el gran guru -va fingir el fill, com si acabés de descobrir la penicil·lina.
-Això mateix. Doncs avui m’ha dit una cosa molt important. Molt.
-I què t’ha dit, estimada? -va irrompre de sobte una veu darrere d’ells. Era la del patriarca Feliu Pocapena, que venia francament impressionat de l’entrevista amb els membres del Grup d’Unificació i Replegament del Poble Sobirà (GURPS), i això que com a advocat i exdiputat es pensava que ho havia vist tot.
- M’ho dius a mi? -va preguntar Núria Pocapena, que no recordava que el seu marit l’hagués titllat d’“estimada” d’ençà que, quan festejaven, ella va accedir una nit a tenir-hi relacions prematrimonials.
-És clar que sí, estimada -va insistir Feliu. I, adreçant-se al fill-: Hola, estimat hereu, personificació del futur i perpetuador del llinatge d’aquesta casa.
Si els punxaven, ni a la mare ni al fill els haurien tret sang. La màxima i més recent mostra d’afecte que podien evocar de l’espòs i progenitor datava de vint anys enrere, quan Feliu Pocapena va patir un inici d’angina de pit, i, amb els ulls vidriosos, va cridar: “Que no veieu que estic fotut? Moveu-vos i truqueu a una ambulància, imbècils”.
-I bé? Què t’ha dit el savi Akinkangengiskhan Rikhirakhastram, amor? -va tornar-hi.
I la matriarca Pocapena, superant l’estupor, va estirar l’esquena per respondre:
-Doncs que he assolit una comunió gairebé perfecta amb el meu ós formiguer interior i que estic preparada per col·laborar amb el futur Institut Nova Pangea, el gran projecte que el mestre Arrostramtherrok Rupithastra desenvolupa com a culminació de tota una vida dedicada a la investigació espiritual.
Feliu Pocapena va aconseguir dissimular una arcada, i, amb una gota de suor al front, es va tornar a dirigir al fill:
-Estimat hereu, parlant de projectes, com van els teus? Hi tinc dipositada tota la meva confiança.
-Però si l’altre dia te’n vaig parlar i vas dir que eren una collonada, papi -va contestar, abaixant els ulls.
Es notava una certa electricitat ambiental. El patriarca Feliu Pocapena es va adonar que li calia reaccionar de pressa. D’alguna casa del veïnat, arribaven els compassos del Money, de Pink Floyd.
