La dicotomia entre dir que el 9-N no té importància però repetir-ho tothora dedicant-hi pàgines i pàgines comença a passar factura en la coherència editorial d’algunes capçaleres. Lucía Méndez publicava a El Mundo una encertada anàlisi titulada “Perplexitat de les Espanyes” i, certament, perplexitat és el que traspua el rotatiu. Deia la portada: “La dreta del PP ataca Rajoy per permetre el 9-N”. El titular apuntala el president espanyol i l’oposa a una etèria “dreta del PP” marcada negativament amb el verb “ataca”. S’incloïa, a més, una crida a una entrevista amb Núñez Feijóo que de nou justificava Rajoy: “El president ha sigut prou contundent amb el 9-N”. Però mentre que l’editorial protegia Rajoy, a la pàgina del costat Anson li acaronava el front per dispensar-li l’extremunció política: “Per a la joventut, Rajoy és un vell que pertany als temps passats. [...] Encertaria si pren el pols a la nova Espanya [...] i dóna pas a gent que respongui al que la ciutadania exigeix”. I dóna noms ja de relleus: Íñigo de la Serna, Alberto Núñez Feijóo, Ana Pastor i Cayetana Álvarez de Toledo. Els últims dies, també Arcadi Espada i Federico Jiménez Losantos han dispensat mastegots considerables a Rajoy. Aquesta oposició entre línia editorial i columnistes estrella -fitxats per Pedrojota- promet donar joc.
Espada publicava, per cert, el que apunta a perla del mes, a compte dels manresans: “El fervor secessionista és un assumpte de l’interior, per dir-ho finament, i allà on circula l’aire l’escepticisme és aclaparador. El que va de Santa Coloma de Gramenet (10,76%) a Manresa (37,88%)”. En tot cas, no supera la gesta de publicar el titular “ Vich(y) Catalán ” quan va dirigir aquell (breu) experiment anomenat Factual.
