El petroli, una arma econòmica i política per seguir controlant el món

El petroli, i els seus derivats, segueix sent la principal moneda de canvi en el joc geoestratègic de les grans potències per controlar el món. Ha provocat guerres, aliances i crisis al llarg del segle XX i encara avui, al segle XXI, en depenem fins a extrems molt perillosos. Per això és important aturar-se, recapitular i analitzar què està passant ara. La baixada històrica del preu del barril de Brent, que ha arribat a estar per sota dels 80 dòlars, no té una causa única. S’explica en part pel descens del consum fruit de la crisi econòmica i la desacceleració de la Xina, però també per un excés d’oferta provocada per l’entrada en escena d’altres actors en el reduït club dels grans productors de petroli -especialment els Estats Units, que podrien ser autosuficients d’aquí pocs anys gràcies a tècniques com el fracking -, i per les convulsions internes d’alguns països -com Veneçuela o l’Iran-, que els fan necessitar augmentar la producció per obtenir més ingressos.

Fins fa poc aquest desajustament entre l’oferta i la demanda tenia com a principal àrbitre la poderosa Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que controlava gran part del mercat. Ara, però, això ja no és tan clar. En primer lloc perquè els Estats Units, que era un dels grans importadors, ja s’autoabasteix en gran part, i en el futur si canvia la seva legislació fins i tot podria convertir-se en exportador. I en segon lloc perquè a dintre de l’OPEP, que es reunirà aquesta setmana, no tothom té les mateixes necessitats. L’Aràbia Saudita, per exemple, sembla interessada a mantenir un pols amb els Estats Units per provocar que l’extracció del seu petroli per fracturació hidràulica, una tècnica molt cara, no li surti a compte.

Enmig d’aquest joc de poders, la baixada de preus pot suposar un alleujament per a la castigada economia europea i per a la de l’Estat, perquè reduirà la factura energètica, tot i que a Espanya encara costa massa que les companyies repercuteixin aquesta rebaixa en el preu de la gasolina. A l’altra cara de la moneda, però, aquesta allau de petroli barat és contraproduent de cara al futur. Ja fa temps que ha quedat clar que els combustibles fòssils són els causants del canvi climàtic i que resulten insostenibles a mitjà termini, però si hi ha excés d’oferta es pot caure en la temptació d’alentir l’aposta clara per les energies renovables i tirar de veta. És en aquest context que costa d’entendre el suport inamovible del govern espanyol a les prospeccions petrolieres a les Canàries, o les que es podrien fer a les Balears o a Catalunya, malgrat la forta oposició del gruix de la ciutadania. És veritat que l’Estat és massa dependent de les importacions, però en aquests casos hi ha massa riscos i els esforços haurien de centrar-se a ser pioners en les energies alternatives.