Elena obre el camí als crítics per escindir-se del PSC
L’aparell li exigeix l’escó, i Geli i Ventura el seguiran si no s’imposa un projecte de refundació
Barcelona“S’ha de ser rebel, però no pots ser crític tota la vida en una organització perquè hi ha el risc d’esdevenir una caricatura i de restar més que sumar”. Així es va acomiadar ahir el líder d’Avancem, Joan Ignasi Elena, del PSC just una setmana després que Pere Navarro anunciés la seva renúncia. Plega del grup parlamentari, deixa la militància i el 28 de juny aclarirà si també deixa l’escó que el partit ja li reclama o bé si seguirà com a diputat no adscrit. Se’n va, va dir, exhaust i amb sensació de fracàs. En els últims mesos ha sigut la gota malaia d’un PSC que es resisteix a canviar una línia que per ara no li dóna bons resultats i que l’ha allunyat de seguir sent el pal de paller de l’esquerra. Davant d’un partit que té molts números d’encarar una transició en mans de Miquel Iceta, Elena ha dit prou. Se sap en minoria a dins de la formació i per això prefereix impulsar el seu projecte des de fora. Obre el camí a una escissió del PSC que es visualitzarà en les municipals del 2015 i que serà el primer repte que podria haver d’afrontar la nova direcció.
Dimarts Iceta el va reptar a ser el seu rival a les primàries, però Elena ha decidit onejar la bandera blanca perquè no veu “cap possibilitat” que els seus plantejaments triomfin. La seva recepta era retornar el PSC a la defensa inequívoca del 9-N i a un discurs nítidament d’esquerres. De fet, en una entrevista ahir a l’ARA Bassas va insistir que Iceta no és “la persona més adequada” per fer-se càrrec ara del PSC, però va admetre que al partit “hi ha una majoria que democràticament i legítimament” no vol canviar. Si Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma, hagués fet el pas, ell s’hauria quedat. Fa dos anys i mig Elena va plantar cara al congrés que va encimbellar Navarro, però ara no s’hi veu “amb cor” perquè cal fer “un debat polític” que no es pot ajornar més i no un simple canvi de noms.
Geli i Ventura, a l’espera
El ple de la setmana que ve serà la seva última sessió al grup. Durant cinc mesos ha estat apartat de les seves funcions tant al partit com al Parlament -juntament amb Marina Geli i Núria Ventura- per haver trencat la disciplina de vot i haver defensat la consulta. No era el primer cop que ho feien. El gener del 2013 van ser cinc els diputats que es van negar a votar en contra de la declaració de sobirania. Geli i Ventura van considerar que la decisió d’Elena havia sigut “precipitada” i esperaran a conèixer si el projecte resultant del congrés té o no la vocació de refundació que demanen per prendre una decisió que -van insistir- serà de caràcter col·lectiu.
Però el 4 de juliol es presenta la nova marca electoral al marge del PSC que Geli impulsa juntament amb altres exconsellers, com Montserrat Tura, Antoni Castells i Joaquim Nadal. Per tant, i tenint en compte que ahir Iceta va dir a RAC1 que ell “mai hauria sigut a la foto de l’acord del 9-N” i que la llei de consultes no ha de servir per a la consulta fixada en aquesta data, és possible que acabin seguint els passos d’Elena. Cal veure si el líder d’Avancem deixarà l’escó o bé serà diputat no adscrit i el PSC passarà a tenir 19 representants. Elena, que va advertir que no es vol “aferrar” al càrrec, ha posat la decisió en mans de l’assemblea del moviment, que es reunirà el 28 de juny.
L’antic aparell i encara nucli dur de Nicaragua no exhibia afectació per l’adéu d’Elena perquè ja comptaven que blindar la línia que ha impulsat Navarro tindria “danys col·laterals”. De fet, n’hi ha que han defensat que és millor que els crítics marxin per guanyar cohesió interna. Però sí que preocupa que el grup parlamentari perdi efectius, i és per això que ahir el president de la gestora, Josep Fèlix Ballesteros, va exigir implícitament a Elena que torni l’escó. “No cal reclamar a ningú que actuï amb la dignitat política que tots els càrrecs electes del PSC han de tenir”, va dir en un comunicat.
Disposat, doncs, a no alimentar més la confrontació interna a dins del PSC, Elena va prometre fer mans i mànigues per treballar des de fora per reconstruir el socialisme i una alternativa d’esquerres. Sempre amb la vista posada a poder tornar algun dia al PSC si realment fa un tomb a partir del congrés que es farà d’aquí un any i mig. Amb ell marxen el fins ara membre de la direcció Jordi del Rio i l’expulsat Fabian Mohedano, mentre que la candidata d’Avancem a ser l’alcaldable de Girona, Glòria Planas, haurà de reconsiderar si es presenta o no a les primàries.
L’esclat de la diàspora
El líder d’Avancem es nega a parlar d’escissió -i també Iceta, que a Catalunya Ràdio va diagnosticar un simple “degoteig de baixes”- perquè, assegura, marxa per no fer més mal al partit on ha militat durant 30 anys, però va admetre que el seu moviment pot presentar-se a les municipals del 2015 sempre buscant aliances amb altres forces de l’esquerra.
De fet, ja fa temps que tenen contactes amb ICV-EUiA i ERC i en les pròximes setmanes formalitzaran la seva col·laboració amb la Nova Esquerra Catalana d’Ernest Maragall. L’exconseller va ser el primer a donar un cop de porta al PSC. Ara és Elena. I caldrà veure fins on arriba una diàspora que fa temps que es forja i que la direcció sortint no ha sigut capaç de frenar.
