Aquest vespre Espanya deixarà de tenir rei i tornarà a tenir-ne a les zero hores de dijous. Serà una successió dinàstica de pare a fill però Joan Carles I i Felip VI pugen al tron d’una forma diferent. La legitimitat d’una monarquia sempre és discutible però, almenys, aquest cop els partits han tingut l’oportunitat de dir-hi la seva. Altra cosa és qui es fa seu a partir d’ara el nou monarca. Felip VI serà un rei constitucional. O, el que és el mateix, un cap d’estat sense capacitat d’intervenció política. Només tindrà, a través dels seus discursos, una certa influència entre els que el vulguin escoltar. Ni el PP ni el PSOE li cediran la iniciativa política i ell, atesa una minvant popularitat de la institució que és entre els principals motius de l’abdicació del seu pare, tampoc sembla en condicions de vetar o comprometre res. Ara bé, si Felip VI vol ser el rei que contribueixi a la convivència i animi solucions ha d’evitar des de demà mateix quedar segrestat pels que ara el victoregen. Ara no toca zona de confort.
