L’excepció catalana de Podem

MadridAl cercle més pròxim de Pablo Iglesias no hi ha cap català. L’exfiscal d’Anticorrupció Juan Carlos Villarejo, que va renunciar a l’acta d’eurodiputat, viu a Barcelona, però ja fa mesos que s’ha desvinculat de Podem. L’últim fitxatge és l’economista Vicenç Navarro, vinculat a Procés Constituent, que ha acceptat ser assessor del partit. Però res més. Podem es dirigeix, eminentment, des de Madrid, i Iglesias no té cap intenció de canviar això. És més, la proposta de model de partit que ha presentat el seu equip aposta per centralitzar la gestió en un únic secretari general, en detriment de donar més poder als cercles territorials. Ahir el va defensar davant d’unes 7.000 persones reunides al palau de Vistalegre de Madrid en l’assemblea ciutadana Sí que es pot, que ha de bastir les bases del partit. Els diferents esborranys es debaten aquest cap de setmana i fins a 132.000 inscrits els votaran durant la següent. El 27 d’octubre se sabrà quin model ha guanyat.

“Tres secretaris generals no guanyen a Rajoy i Sánchez, un sí”, va advertir Iglesias als que aposten perquè Podem sigui més plural i tingui tres cares liderant la formació. En sentir-lo, Víctor García, un dels portaveus del cercle de Barcelona, no podia mossegar-se la llengua i sortia disparat a xiular-lo. “Aquesta setmana ha estat decebedora, i declaracions com aquesta em crispen”, reconeixia després. Podem Barcelona ha apostat des del primer dia per una estructura en què els cercles -les assemblees sectorials i territorials- tinguessin més protagonisme i el secretari general no pogués formar-se un equip amb els seus, tal com avala l’esborrany de l’equip de Pablo Iglesias.

Els últims dies s’ha intentat negociar per introduir aquests canvis en l’esborrany, però l’equip favorit en les votacions i avalat pel cercle de la Complutense, Esclar que Podem, s’ha tancat en banda. “Volen tancar la porta als diversos corrents ideològics i, amb la representació que proposa, Catalunya quedaria molt esbiaixada en favor de Madrid”, considera García. “Veiem molt difícil que Podem Barcelona pugui ser dirigida des de Madrid”, insisteix. És més, destaca una paradoxa. Si bé tant el PSC com ICV tenen les seves pròpies estructures, diferenciades del PSOE i Esquerra Unida, Podem participaria en qualsevol de les eleccions amb una mateixa marca, igual que el PP.

A l’equip de Pablo Iglesias no el neguitegen ni les crítiques del cercle de Barcelona ciutat, integrat per unes 300 persones en actiu i uns 4.000 inscrits, ni la poca representació catalana. Tenen altres prioritats que passen davant i no volen fer un pols a l’esquerra a Catalunya, asseguren fonts del partit. Sobre unes plebiscitàries, però, es mantenen cauts. “Estem a favor del dret a decidir, això ho tenim clar, però sobre futures aliances s’haurà de debatre. Un cop sapiguem el model organitzatiu tocarem altres punts”, deia a l’ARA l’eurodiputada Tania González.

Pactes des de fora

Si finalment s’imposa l’esborrany de l’equip de Pablo Iglesias, qualsevol pacte o aliança a Catalunya haurà de decidir-se a escala estatal, “sempre que afecti l’estratègia general de Podem”, assenyala l’escrit. És a dir, qualsevol bloc en unes futures plebiscitàries l’haurien d’avalar el conjunt dels espanyols. De fet, el grup de Madrid ja ha pres les regnes en aquest sentit. Íñigo Errejón, un dels principals estrategs de Podem, ja s’ha reunit més d’una vegada amb la CUP sense consultar els cercles catalans i en una entrevista ahir a El Periódico assenyalava que s’obren a explorar aliances per presentar-se a unes eleccions catalanes anticipades.

El terme sobirania penjava ahir del sostre del palau de Vistalegre, juntament amb deu paraules més com democràcia, poble o dret. Podem sempre s’ha mostrat obert a la consulta i ha arribat a demanar la desobediència pel 9-N. Però ahir a Madrid es va demanar a un dels assistents que guardés la senyera: les banderes estaven prohibides.