L'últim embat espanyolista del PP: fer bilingüe Maó
La capital de Menorca està més a prop de ser Maó-Mahón després que ho hagi sol·licitat el seu ajuntament. Aprofita una reforma del Govern Balear i només espera que el Consell de Menorca ho ratifiqui.
PALMAEl PP va aprovar ahir al vespre, al ple municipal, començar els tràmits oficials per convertir en bilingüe el nom de Maó, perquè passi a dir-se oficialment Maó-Mahón. És l'última mesura per arraconar els avenços en la protecció del català que s'havien fet a les Illes i que arriba just després de l'esborrany del decret del trilingüisme, que eliminarà l'opció de la normalització lingüística a les escoles.
L'equip de govern dirigit per l'alcaldessa Águeda Reynés no ha fet el referèndum promès en campanya per escollir si la versió catalana del nom de la ciutat havia de ser Maó o Mahó, però sí que ha imposat l'afegitó en castellà aprofitant la modificació que el govern de José Ramón Bauzá va fer a la llei de funció pública. El canvi, a més d'eliminar el requisit del català per treballar a l'administració, permet que els ajuntaments demanin que el nom del seu municipi sigui bilingüe. Si bé és evident que la llei que regula els treballadors públics no té res a veure amb els topònims oficials, el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés -regidor a Maó- va incloure amb calçador una modificació de la llei de normalització lingüística del 1986 en el text que canviava la llei de funció pública.
El nou nom l'ha de ratificar el Consell de Menorca, però com que també està en mans del PP, es preveu que s'aprovi sense cap problema. El Consell, al seu torn, haurà de demanar el parer a la Universitat de les Illes Balears, que s'hi oposarà, però l'informe acadèmic no és vinculant. De fet, el consistori ja fa mesos que fa servir el nom en bilingüe en les comunicacions internes.
Les queixes de l'oposició en ple i de bona part de la societat civil no han servit de res. Abans-d'ahir mateix els últims a criticar el canvi de nom eren els tres instituts de secundària de Maó. En un escrit conjunt, els departaments de català dels tres centres van fer públic que s'oposen a la politització del nom de la ciutat i al canvi de topònim perquè és "injustificable" des d'un punt de vista filològic i es tracta d'una qüestió que ja estava "totalment resolta a nivell científic".
El canvi de topònim només és l'última baula d'una llarga cadena de mesures polítiques en contra del català. La penúltima és l'esborrany del projecte de decret del trilingüisme, que pretén fer impossible la immersió lingüística i reduir el mínim de classes en català al 20%. S'hi ha d'afegir que ja no cal saber català per ser funcionari i la imposició de l'elecció de llengua en l'educació primerenca, que permet separar els nens més petits segons l'idioma que triïn els pares perquè aprenguin a llegir. A tot això també s'hi pot sumar l'esborrany d'avantprojecte de llei de la convivència escolar, que augmenta el control al professorat i preveu sancions molt dures per als que violin "la imparcialitat, l'objectivitat i la neutralitat".
