L'última oferta de pacte

CDC es va passar set anys a l'oposició tocant el tambor i apujant el llistó. Fent aflorar contradiccions del tripartit, sí, però també cremant etapes de l'autonomia. El pacte fiscal entès com a concert ha estat el reclam d'Artur Mas en un cicle electoral esplendorós. I ara, a CDC, ningú entendria rebaixar-lo. L'Estatut es va moderar per assegurar el 90% al Parlament i es va llimar a Madrid per garantir-ne l'aprovació i alguna cosa més. El resultat: un fracàs. Amb el pacte fiscal no pot passar. I més quan encara no ha aparegut qui expliqui, tenint en compte la força real del PSC, què aporta per negociar amb Rajoy que Pere Navarro participi en un consens ampli però ambigu. D'aquí que el risc de rebaixa s'allunyi. El pacte fiscal arribarà a Madrid sense desnaturalitzar. I allà, amb naturalitat, diran no. CiU ja no podrà anar a les urnes oferint pactes. CDC i UDC hauran d'afinar en l'oferta als catalans, en el pla B. I les bases hauran de pressionar per fer realitat les ponències del congrés del març.