Manual del PP per buidar una autonomia
Els populars utilitzen el País Valencià com a banc de proves per als seus plans de recentralització
ValènciaLa greu situació econòmica que travessa el País Valencià des de l'inici de la crisi ha deixat la seva capacitat d'autogovern sota mínims. Més encara des que el gener del 2012 el govern espanyol va haver de rescatar-lo per evitar que es declarés en fallida. El cop de mà de Mariano Rajoy, però, va ser letal per a l'escassa autonomia de l'executiu d'Alberto Fabra, perquè l'ajuda de Madrid ha condicionat totes i cadascuna de les seves decisions posteriors. Amb un govern sota la tutela del ministeri d'Hisenda i un president compromès amb l'"eliminació de duplicitats", el PP ha trobat al País Valencià un terreny adobat per posar a prova el seu pla de recentralització de competències.
Afeblir la llengua pròpia
La desaparició de Canal 9 liquida l'últim reducte de TV en català
L'apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) és considerada per l'oposició l'atac més important a l'autogovern que ha perpetrat el govern de Fabra. Posar fi a les emissions de Canal 9 i Ràdio 9 després de 24 anys emetent ha deixat els valencians sense mitjans públics propis. A més, sense la possibilitat de veure TV3 al País Valencià, la liquidació de RTVV suposa deixar els ciutadans sense possibilitat d'informar-se en català.
La mesura, justificada per Fabra com una necessitat pressupostària, deixa també al descobert un dels eixos vertebradors de la seva política: reduir a la mínima expressió el sector públic o, directament, passar-lo a mans privades. La Ciutat de les Arts i les Ciències ja la gestiona una empresa i l'aeroport de Castelló busca gestor. El mateix podria passar amb el buit que deixa Canal 9, pel qual algunes empreses madrilenyes ja s'han interessat.
Reducció de diputats
El PP vol prescindir de 20 escons, però no té el suport de l'oposició
Una de les mesures estrella del mandat del president Fabra és la reducció de diputats de les Corts Valencianes. El govern autonòmic ja ha donat el vistiplau a l'avantprojecte de llei de reforma de l'Estatut d'Autonomia, que reduiria en 20 el nombre de parlamentaris, que passarien de 99 a 79. Aquesta iniciativa, però, neix ja abocada al fracàs. L'oposició es nega a acceptar la reducció d'escons perquè consideren que és una mesura que beneficia la majoria i, per tant, el PP.
Com que el nombre de diputats està fixat en l'Estatut del 2006, la reducció necessitaria també una modificació estatutària que tan sols s'aprovaria si el PP aconseguís sumar el suport d'algun altre partit. Els socialistes no volen brindar el seu suport a aquesta iniciativa, mentre que Compromís i Esquerra Unida tampoc es plantegen votar-hi a favor si en la reforma necessària de la llei electoral no s'elimina la barrera electoral del 5%, imprescindible per obtenir representació parlamentària. En cas que s'aprovés, els valencians haurien de validar la reforma de l'Estatut en referèndum.
Aprimar òrgans de control
Fabra pretén escapçar quatre institucions valencianes
El govern valencià ha anunciat que no farà cas de l'informe elaborat pel ministeri d'Hisenda per eliminar duplicitats i assegura que no es planteja eliminar ni la Sindicatura de Comptes ni la de Greuges, que implicaria també reformar l'Estatut. De fet, el mateix Fabra va indultar finalment les dues sindicatures del seu pla de reestructuració d'òrgans estatutaris.
Però no acatar les recomanacions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no vol dir que el govern valencià es declari insubmís davant les mesures proposades per Madrid. El vicepresident José Ciscar reconeixia divendres a preguntes de l'ARA que per al País Valencià no hi ha cap indicació "particular" més que la d'eliminar les sindicatures, perquè el govern espanyol és conscient dels "esforços" de l'administració valenciana per "reduir el sector públic".
Tot i la majoria absoluta del PP al Congrés, els "esforços" de Fabra no sempre es veuen recompensats. Com segurament passarà amb la reducció de diputats, el govern valencià no ha arribat a cap acord amb l'oposició per tirar endavant la reforma dels estatuts dels quatre organismes estatutaris, que el president vol reduir a la meitat.
La modificació de les lleis que els regulen requereix una majoria de tres cinquenes parts per ser aprovada. Els plans inicials de Fabra eren que el Consell Valencià de Cultura passés de 21 a 11 membres, que el Consell Jurídic Consultiu perdés un conseller i es quedés amb cinc, que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua disminuís el nombre d'acadèmics de 21 a 11, i que el Consell Econòmic i Social passés dels 29 membres actuals a un total de 15. El govern autonòmic no ha facilitat l'estalvi que suposaria en euros, però assegura que aquesta reforma permetria reduir en "gairebé" el 50% la despesa d'aquestes institucions.
Acció exterior
La Generalitat tanca moltes de les seves seus a l'estranger
Al juny els tres delegats que el govern tenia a València, Castelló i Alacant van veure com la presidència de la Generalitat Valenciana prescindia dels seus serveis de representació i coordinació de l'acció del govern "per raons econòmiques". L'estalvi de la mesura es va xifrar en 220.000 euros anuals.
La Generalitat Valenciana tampoc compta ja amb moltes de les seus que havia anat obrint en diferents països, per assessorar els empresaris valencians que operen a l'estranger. Des del juny del 2012, a més, moltes de les oficines de l'Institut Valencià de l'Exportació han passat a compartir espai i estratègia amb l'Institut Espanyol de Comerç Exterior.
