El PSC presenta un centenar de llistes fantasma en pobles petits
MES denuncia "la falta de respecte als ajuntaments i als ciutadans" que suposa presentar caps de llista que no són del municipi
BarcelonaLes llistes fantasma són ja un clàssic de les eleccions municipals. Un dels recursos que utilitzen sovint els partits que tenen dificultats per trobar candidats al territori i una pràctica que s'ha associat habitualment al PP. Ara, però, en un moment en què és conscient que ha perdut múscul territorial, especialment en els municipis petits, el PSC també ha hagut de recórrer a aquesta pràctica per poder maquillar la xifra de llistes electorals. De cara al 24 de maig, el partit que lidera Miquel Iceta presenta al voltant d'un centenar de candidatures el cap de llista de les quals no només no resideix al municipi, sinó que viu a centenars de quilòmetres, com és el cas de dos primers secretaris de Barcelona, que són caps de llista de pobles de Lleida.
Atent a aquesta estratègia, el Moviment d'Esquerres, el nou partit creat pels socialistes sobiranistes, reconeix que aquesta és una pràctica legal, ja que està emparada per llei orgànica de règim electoral general (LOREG), però la consideren una "manca d'ètica política" en moments de descrèdit de la política.
El PSC ha presentat de cara a les pròximes municipals un total de 528 llistes, 200 menys que l'any 2011. Això significa que ha passat a estar registrat a tan sols el 56% de municipis. Amb tot, però, d'aquestes 528 llistes n'hi ha almenys un centenar en les quals els candidats no hi resideixen, un bon gruix a la demarcació de Lleida. Alguns, a més, tenen càrrecs de rellevància dins el partit. Com a exemple, Antoni Estopà García. És el primer secretari de Ciutat Vella a Barcelona i es presenta com a cap de llista a Ivorra, a la comarca de la Segarra. També Carlos Hornero Sánchez, primer secretari de les Corts a Barcelona, encapçala la llista de Castellar de la Ribera, al Solsonès, a més de 120 quilòmetres de la capital catalana.
El diputat al Congrés Joan Carles Canongia, que pertany al PSC de Girona, es presenta com a cap de llista dels Omellons, un poblet de 234 habitants de les Garrigues. I es dóna també el cas que la secretària de Participació i Qualitat Democràtica del PSC i responsable de l'oficina del Parlament Europeu del PSC a Barcelona, Aroa Arauzo, es presenta com a cap de llista d'Ogassa, al Ripollès. Val a dir, però, que en molts casos ho fan presentant-se sota les sigles de la marca blanca del PSC, Candidatura de Progrés.
Fent un repàs a les candidatures i segons denuncia MES, hi ha membres del PSC de Sabadell, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Terrassa o Mataró en petits pobles de Lleida. En alguns municipis, a més, el PSC ha presentat llistes en què cap dels seus integrants resideixen al municipi. A tall d'exemple: Guimerà (l'Urgell), Preixana (l'Urgell), Sant Ramon (la Segarra), Talavera (la Segarra), Cubells (la Noguera), Bellaguarda (les Garrigues), Bovera (les Garrigues), l'Espluga Calba (les Garrigues), entre altres.
Més enllà que aquesta pràctica serveixi per engruixir el nombre de llistes, cal tenir en compte que tots els vots que obtenen els partits arreu, encara que no aconsegueixin representació al consistori, computen per a la representació als consells comarcals i les diputacions. Cada vot compta també, a més, a l'hora de rebre subvencions de l'administració pública.
"Estem consternats, no ens podíem imaginar que el PSC fes una cosa així", assegura a l'ARA el portaveu de MES, Jordi Martí, que afegeix que és una "falta de respecte als ajuntaments i als ciutadans". És per aquest motiu que des de MES demanen que la futura llei electoral impedeixi "aquest tipus de pràctiques", perquè els candidats que es presentin siguin "empadronats i residents" al municipi.
