Rajoy no veu el flanc d’atac al 9-N
El president espanyol admet que no sap “què es pretén” però ho jutja “antidemocràtic i mesquí”
BarcelonaL’endemà que es trenqués la unitat dels partits catalans entorn del 9-N i Artur Mas comuniqués que substituïa la consulta que el Tribunal Constitucional havia suspès per un procés participatiu, el PP i el govern espanyol van optar per menystenir-lo i treure pit per haver aconseguit que els partits sobiranistes fracassessin i pleguessin veles. Però a mesura que la unitat s’ha anat recosint, que el procés participatiu ha anat prenent forma de consulta i que, per exemple, s’han assegurat punts de votació en el 99% dels municipis, el to ha canviat. Dijous el govern espanyol i el PP van començar a emetre senyals que tenien intenció d’impedir també que els catalans expressin què volen ser a través d’aquest nou format, avantsala d’unes plebiscitàries sobre la independència. Divendres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va explicar que a la Moncloa ja preparaven informes sobre com es podia barrar el pas al 9-N. I ahir Mariano Rajoy va fer evident que no saben encara com atacar un procés d’aquestes característiques, que no se sustenta en cap decret del Govern ni Mas en pensa signar cap, segons va confirmar divendres en l’entrevista a l’ARA. Serà un 9-N en què no hi ha cens (caldrà registrar-se al punt de votació) i que es recolzarà en funcionaris i ciutadans voluntaris, a diferència del que passa amb un procés electoral convencional.
A la cloenda de la intermunicipal del seu partit a Múrcia, el territori espanyol que governa amb més comoditat, Rajoy va admetre que no sap “què és el que es pretén fer ara” però que en qualsevol cas té clar que el nou 9-N és “un acte profundament antidemocràtic” perquè els voluntaris ho són “d’una determinada posició” i no s’estan “donant instruccions per escrit” a ningú. Aquest és un dels trucs del president de la Generalitat i el seu executiu per evitar donar motius legals a impugnar davant el TC el procés participatiu i impedir-lo.
Complidor de la llei
Per ell, tot plegat és “un acte mesquí” que no fa més que traslladar la responsabilitat als funcionaris, tot i que els que es desplegaran el 9-N ho faran de manera voluntària, més enllà dels Mossos d’Esquadra, que vetllaran per la seguretat i la normalitat de la jornada. Rajoy no va dir -segurament perquè no ho sap- què farà però va insistir: “Ho dic des de fa mesos. Mentre sigui president es complirà la llei”.
En aquest sentit va fer valer la seva trajectòria en tot aquest assumpte i es va remuntar al 12 de desembre del 2013, el dia en què el bloc pro consulta va pactar la data del 9 de novembre i la doble pregunta. “Aquell dia es va anunciar un referèndum il·legal i ja vaig dir que no es faria. I no es farà”, va afirmar traient pit de la providència del TC. El president espanyol va indicar que Espanya no és només “la nació més vella d’Europa”, que està sortint de la crisi d’una manera “sòlida” i és al capdavant d’Europa “en creixement i creació d’ocupació”, sinó també “una democràcia i estat de dret on tots han de complir la llei”.
La imatge d’Espanya
No va poder obviar, però, que al seu partit no tothom compleix o ha complert la llei. Els casos de Rodrigo Rato, que va ser vicepresident dels governs d’Aznar i que està imputat ara pel cas Bankia, i el d’Ángel Acebes, exministre de l’Interior i exsecretari general del PP quan Rajoy ja n’era president i a qui s’ha imputat aquesta setmana pels sobresous i el finançament en negre del partit, planaven sobre l’ambient a Múrcia. Després de fer una defensa d’Espanya i les seves virtuts va animar els seus a “parlar bé” del país malgrat que han passat “coses” que no els “han agradat”, en referència als casos de corrupció.
El president espanyol va indicar que la justícia treballa i que cal “deixar-la fer” i que, al cap i a la fi, “unes poques coses no són 47 milions d’espanyols”. Tot plegat, però, un assumpte que el seu rival socialista, Pedro Sánchez, considera fruit del “capitalisme d’amiguets”.
