Des de la Transició, a Catalunya hi havia hagut una ubicació força clara de determinats estaments. L'elit cultural niava al PSC o a ICV. I l'econòmica a CiU o al PP. La dreta espanyolista feia forat entre les fortunes de tota la vida i Unió i CDC, pels seus tocs liberals, captaven petitburgesos, botiguers i la resta de l'empresariat, sobretot a comarques. El nou escenari polític i les crisis superposades ho capgiren tot. Mas, xiulat a l'últim Trofeu Godó, entén que el vot és dels ciutadans i que la voluntat popular no depèn de cap consell d'administració. Per això escolta més el batec del carrer que els grups de pressió empresarials i mediàtics. I la Santa Aliança que vol aturar el procés busca partit. Invoquen Navarro i posen ciris a la tercera via de Duran.
