Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A L'ENTORN DEL REI

El jutge furga en una fundació controlada per l'Ajuntament que va pagar congressos d'Urdangarin

El cas Nóos apunta a Rita Barberá

L'Ajuntament de València, que dirigeix Rita Barberá, es pot veure més esquitxat del que pensava pel cas Urdangarin. El jutge espera la comptabilitat sobre una fundació que controla el consistori.

La investigació sobre els tripijocs econòmics de l'Instituto Nóos amb diner públic posa ara el focus també sobre l'Ajuntament de València i l'equip de Rita Barberá, del PP, que s'havia mantingut en un segon pla tot i que el mateix duc de Palma va assegurar que va ser l'alcaldessa valenciana qui va donar, el 2004, "llum verda" al conveni que va reportar a la seva ONG 3,1 milions. El jutge ha donat una setmana al vicealcalde i mà dreta de Barberá, Alfonso Grau, perquè aporti documentació comptable que acrediti com es va finançar entre el 2003 i el 2007 la Fundació València Turisme Convention Bureau (FTVCB). Presidida per ell, va desemborsar la meitat dels 3,1 milions d'euros abonats entre el 2004 i el 2006 a Nóos pel conveni per organitzar tres cimeres turístico-esportives amb sobrecost, les Valencia Summit.

En teoria, la FTVCB és una fundació privada, tot i que l'Ajuntament n'és soci i té majoria relativa de vots al patronat. Però si els estats d'aprovisionament -que hi haurien de ser- demostressin que la fundació era pública de facto per raó del seu finançament bàsic, les coses podrien empitjorar per al vicealcalde, que dilluns va declarar com a testimoni.

El que sorprèn més del requeriment, políticament nociu per a Barberá, és que el jutge José Castro el va formular però no a petició de la fiscalia sinó de l'advocat de l'imputat Jorge Vela. Vela, a més d'exdirector de Cacsa, l'empresa pública de la Generalitat que va finançar l'altre 50% de les Valencia Summit, era fins ahir director de l'Institut Valencià de Finances. Imputat al gener, Vela va dimitir ahir arrossegat per un altre cessament voluntari , el del recentment imputat Luis Lobón, número dos de la conselleria de Turisme.

Als gestors d'una entitat privada no se'ls pot acusar de prevaricar (adjudicar un contracte a dit, per exemple) o malversar. Són els rectors públics els susceptibles de cometre aquests delictes. Això explica per què hi ha cinc imputats relacionats amb Cacsa -Vela i Lobón entre ells- i cap a la FTVCB.

Pilotes cap a la Generalitat

El jutge va demanar papers a Grau dilluns al final de la seva declaració i l'edil va assenyalar la Generalitat com a ideòloga dels convenis amb Nóos i de presentar Barberá com una actriu secundària en la història de congressos breus amb costos milionaris. Ahir un portaveu de l'Ajuntament va assegurar que el vicealcalde lliurarà la documentació.

L'anàlisi comptable de la FVTCB és una amenaça política a Barberá: centra les mirades dels investigadors en l'actuació del seu segon. I al PP molts creuen que Grau mai faria un pas com signar un conveni milionari a les seva esquena. Com a diputada a les Corts, Barberá té condició d'aforada i només pot ser investigada pel Tribunal Superior valencià (TSJCV). Exactament igual que Francisco Camps. Grau no té escó i, per tant, tampoc aforament.

El paper del TSJCV

En el cas hipotètic que la investigació llancés indicis contra l'expresident o l'alcaldessa, el jutge instructor s'hauria d'inhibir a favor del TSJCV pel que fa als convenis entre Nóos i administracions valencianes. En principi, i malgrat que el cas ja ha comportat diverses sorpreses, no sembla imminent una inhibició que trossegi les indagacions, com ja va passar en el cas Gürtel, que l'agost del 2009 va intentar sepultar el TSJCV sota mandat del seu expresident.

A més de les dificultats inherents a una instrucció fraccionada, hi ha una circumstància addicional: la Fiscalia Anticorrupció de les Balears ha donat suport, per exemple, perquè l'arquitecte Santiago Calatrava segueixi imputat per haver cobrat del Govern Balear 2,3 milions a canvi del projecte fantasma de l'Òpera de Palma. A València, el ministeri públic no va veure, però, delicte en el fet que Calatrava cobrés 15 milions de la Generalitat per un projecte similar, el de les Torres de la Ciutat de les Arts i les Ciències, un recinte justament gestionat per Cacsa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT