El 9-N descol·loca Rajoy i li fa perdre la batalla del relat
MadridLa setmana acaba, a Espanya, amb una fotografia: la del seu president intentant recuperar prestigi lluny de casa -al G-20, a Austràlia- i el polític de moda a Madrid, Pablo Iglesias, aclamat pels seus militants i defensant un procés constituent. La política estatal s’està movent (només cal veure l’últim CIS) i la crisi territorial n’és una de les principals expressions. En plena ebullició del debat, Mariano Rajoy ha quedat noquejat per la gestió post 9-N. L’estratègia de resposta inicial ha hagut de ser corregida contra rellotge, apedaçant un relat que no ha acabat de convèncer a ningú. Improvisant.
Aquest és un recorregut pel fets que han protagonitzat el govern espanyol i el PP els últims dies.
Dissabte, 8 de novembre
La vicepresidenta agafa el timó
Hores abans del 9-N, la cúpula dels populars és a Càceres per parlar de bon govern autonòmic. La presidenta del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va amunt i avall amb el telèfon mòbil. Entre d’altres, parla amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que no ha anat a la trobada. És ella qui, des de Madrid, dóna ordres i tranquil·litza el PP català per si, finalment, l’endemà el president de la Generalitat, Artur Mas, no cedeix el lideratge del procés participatiu. La número 2 de l’executiu garanteix que els poders de l’Estat actuaran per evitar que ningú se salti la llei. Encara hi ha esperances, però, que no caldrà. Poc després, fonts del partit -per ordre de la Moncloa- informen (amb poca precisió) que la Fiscalia obrirà diligències.
Diumenge, 9 de novembre
Una compareixença ‘in extremis’
Rajoy no ha previst cap compareixença pública per valorar el 9-N. Vol minimitzar-lo i deixa la càrrega política al partit. Un simple teletip informa que ell ho segueix des del despatx. Fonts de la Moncloa treuen validesa a la votació. A mesura que avancen les hores, que augmenta la participació i que la implicació d’Artur Mas i Joana Ortega és un fet, comença el desconcert. Dubten si cal sortir a explicar-se. Fins i tot es planteja la possibilitat que doni la cara el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce. Ell, que està de cap de setmana, s’hi nega. Finalment, fa de portaveu el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Tot i convocar la premsa, deixa a tothom fora de la sala i només parla per a TVE, que distribueix el senyal.
Dilluns, 10 de novembre
Crítiques des de la dreta
Tot i ser festiu a Madrid, el debat post 9-N no s’atura. Els sectors més espanyolistes critiquen el “silenci” de Rajoy davant el “desafiament” català. El PP passa la pilota a la Fiscalia i l’insta a actuar aquell matí.
Dimarts, 11 de novembre
El PP pressiona Torres-Dulce
El neguit al PP creix i colla Torres-Dulce perquè mogui fitxa i passi la responsabilitat als jutges. Sánchez-Camacho anuncia que la querella es presentarà aquell dimarts i apunta quins possibles delictes inclourà. El fiscal, molest, respon que els tempos no els marca la política. Sáenz de Santamaría, des del Senat, dóna la primera resposta política a CiU.
Dimecres, 12 de novembre
Rajoy renuncia a liderar
Amb el pretext que ja ha rebut la carta de Mas, el president espanyol compareix tres dies després del 9-N, just abans de marxar a Austràlia. La via penal, en què havia derivat part de la resposta, no s’ha concretat. De la via política també se’n renta les mans i deixa a l’oposició qualsevol iniciativa per reformar la Constitució.
Dijous, dia 13, i divendres, 14 de novembre
Esclaten el xoc i la divisió
En un principi, Rajoy pretenia una resposta de perfil baix al 9-N: és per això que el titlla de “simulacre”, de “propaganda”. Els fets, però, han desmentit el seu relat, i ha buscat aixopluc en el ministeri públic per esmenar el guió. Dijous i divendres, però, es va fer palès el xoc amb la Fiscalia, que no vol actuar al dictat de l’executiu, i els dubtes de bona part dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre si hi ha bases sòlides per a la querella.
